Aprovades 3 mocions presentades per la CUP al ple del febrer

Us deixem amb els textos íntegres de les tres mocions que van ser presentades per la CUP (i aprovades) en el passat ple del 9 de febrer. La moció sobre l'adhesió de Corbera a la taula per la qualitat de l'aire del Baix Llobregat, és una iniciativa de diversos grups ecologistes i on s'hi han sumat diferents ajuntaments de la comarca. La moció d'adhesió a la declaració de ruptura del Parlament i al seu annex, és una mostra més de la necessitat de fer del municipalisme el punt de llança del procés constituent cap a la República Catalana. I finalment la moció per tal mostrar-se contrari a l'ampliació de la pedrera “El Telègraf” de Cervelló, la CUP va presentar una moció pròpia, però va ser retirada i ens vam afegir a la moció que va presentar ERC, en termes molt semblants a la nostra.

Moció del grup municipal de la CUP per la millora de la qualitat de l'aire a Corbera i al Baix Llobregat.

 

El passat 17 de novembre de 2015 l'Ajuntament de Sant Vicenç deis Horts va exercir d’amfitrió en una trobada d'ajuntaments del Baix Llobregat per debatre sobre la realitat de la qualitat de l’aire i els riscos a la salut, de la crema de residus i altres focus d'emissió, organitzada en col·laboració amb el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i amb la participació de diferents tècnics, regidors i alcaldes de la comarca i de municipis adjacents.

 

Els diferents ponents van aportar dades d’estudis científics que posaven en valor la necessitat d'apostar per reduir el trànsit, establir controls d’emissions i immissions automàtics i en continu, d’establir polítiques multisectorials per reduir els riscos a la salut pública o de transcendir els valors dictats per la legislació actual, que ha sofert nombroses modificacions en els darrers anys i que en els propers anys serà, de ben segur, més exigent. En aquest sentit, l'Organització Mundial per la Salut marca unes xifres màximes d'emissions que la legislació europea actual duplica en bona part

de les emissions sota control. Dit d'una altra manera: al Baix Llobregat, en la majoria de dades de qualitat de l'aire de què es disposa es compleix la Llei, però no les recomanacions fetes per l'OMS.

Una de les conclusions dels assistents de la trobada va ser la necessitar de trobar un marc on debatre sobre la qualitat de l'aire entre municipis que compartim problemàtiques similars (trànsit, indústria) i d'impulsar un estudi que analitzi tots els compostos tòxics existents a la comarca, partint de l‘experiència de la Plataforma Cel Net a Tarragona però adaptant-la a la realitat de trànsit i de models industrials de la nostra comarca.

 

Atès que les accions polítiques més efectives per millorar la qualitat de l'aire necessàriament han de transcendir els límits municipals i que hi ha diferents municipis propers a la nostra vila que tenen voluntat de treballar conjuntament en aquest àmbit,

 

El grup municipal de la CUP proposa l'adopció deis següents acords:

 

1.Tramitar l’adhesió de l’Ajuntament de Corbera de Llobregat a la Taula Territorial de Qualitat de l’Aire del Baix Llobregat.

2.Impulsar en el marc d’aquesta Taula un estudi específic sobre la Qualitat de l'Aire a la comarca, fet per professionals independents, que mesuri emissions i immissions en punts estratègics.

3.Crear un apartat a la pàgina web de l’Ajuntament per a difondre les dades públiques disponibles sobre la qualitat de l'aire a Corbera i al conjunt de la comarca.

4.Transmetre aquests acords als ajuntaments de Sant Vicenç dels Horts, Castellbisbal, Cervelló, La Palma de Cervelló, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Pallejà, així com al Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i a la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, amb la màxima celeritat possible.

5.Difondre aquests acords a través dels mitjans de comunicació municipals de titularitat pública (l'Avançada, Ràdio Corbera i web municipal).

 

MOCIÓ DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ 1/XI DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

 

El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 9 de novembre de 2015, va aprovar la següent RESOLUCIÓ:

 

Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.

Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.

Setè. El Parlament de Catalunya ha d’adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés de desconnexió de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda i pacífica que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora.

Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament les normes o els mandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol, com els especificats en l’annex d’aquesta resolució.

Novè. El Parlament de Catalunya declara la voluntat d’iniciar negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’un estat català independent en forma de república i acorda posar-ho en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.

 

Des del món municipal català volem estar, una vegada més, al costat del Parlament de Catalunya en l’exercici de la voluntat del nostre poble i expressar la nostra total coincidència de plantejaments amb la cambra catalana.

Per aquest motiu el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular proposa al ple de l’ajuntament de Corbera de Llobregat l’adopció dels següents acords:

 

PRIMER.- Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’ajuntament de Corbera de Llobregat a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya.

SEGON.- Trametre aquest acord a la presidenta i als grups del Parlament de Catalunya, al president de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

 

Moció del grup municipal d'Esquerra Republicana de Corbera, de la CUP i d’Iniciativa Movem Corbera en contra de l’ampliació de noves pedreres en territoris limítrofes al municipi de Corbera

 

Corbera de Llobregat, a només vint quilòmetres de Barcelona, en plena natura i rodejat per muntanyes, comparteix veïnatge amb els municipis de Cervelló, La Palma , Castellví de Rosanes, Gelida, Sant Andreu de la Barca i Pallejà .

El terme municipal té gran part de la seva superfície qualificats com a no urbanitzables i bona part d’aquests estan inclosos dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEINC) i la Xarxa Natura 2000. El patrimoni natural de Corbera aplega una gran riquesa d’espècies florals destacades com la garriga amb romaní, les pinedes de pi blanc, l’avellanosa amb falgueres, etc. Pel que fa a a la fauna, cal mencionar la presència de senglars, guineus, fagines, genetes i teixons, que troben refugi en les zones d’alzines i en les fondalades més ombrívoles.

Corbera és un poble rodejat de muntanyes que conformen el massís del Garraf-serres de l’Ordal, constituïda predominantment per materials calcaris, i posseeix un relleu heterogeni que apareix com a resultat d’un modelat mixt d’erosió normal i càrstica, on intervenen formes fluvials ordinàries i formes càrstiques superficials i subterrànies. Les comunitats vegetals s’han d’incloure dins tres dominis de vegetació: l’alzinar litoral, la màquia litoral i les comunitats permanents de fonoll marí en els penya-segats. Les característiques del relleu determinen un predomini de la fauna mediterrània, amb una notable diversitat de les biocenosis rupícoles litorals.

Les muntanyes d’Ordal, de les que en forma part el territori de Corbera de Llobregat, estan formades per un sistema càrstic amb masses calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins que donen cos a un característic relleu calcari. A l’extrem oriental apareixen també materials triàsics. Gairebé la pràctica totalitat del territori s’ha d’incloure dins del domini de l’alzinar litoral on dominen les comunitats secundàries com les garrigues o brolles que conviuen amb comunitats permanents d’habitats específics, com rupícoles o els boscos de caducifolis d’alguns fons de vall.

Les muntanyes de Corbera, com s’ha dit anteriorment, formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquest Pla és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l’establiment de les mesures necessàries per la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials. D’altra banda, les muntanyes de Corbera estan dins de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d’espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els habitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels habitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política europea més important en l’àmbit de la conservació de la natura.

D’aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni natural i , a més, s’ha compromès ha salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d’una mostra significativa dels hàbitats i les espècies que millor el representen.

Les muntanyes de Corbera formen part dels 115 espais que estan declarade com a Llocs d’Importància Comunitària (LIC) a Catalunya, i també formen part de les 73 Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA) i de les 29 Zones d’Especial Conservació (ZEC).

A Corbera, tenim la sort de poder observar dins de les nostres muntanyes l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), també coneguda com àguila perdiguera, que és un dels rapinyaires més emblemàtics del món rural ibèric. Fa el niu i cria en barrancs i cingleres de les serres mediterrànies, i caça en garrigues i conreus de secà. Les seves preses són diverses: tudons, llangardaixos, conills i,

òbviament, perdius. Actualment s’estima que només hi ha un total d’entre 70 i 80 parelles en tota Catalunya. La principal causa de mortalitat és l’electrocució. La situació precària d’aquest rapinyaire ha comportat la seva protecció per normatives com la Directiva Europea d’Ocells. Actualment hi ha diferents estudis en curs sobre l’àliga cuabarrada a Corbera.

Dins les serres del Litoral Central, on es troben les muntanyes de Corbera, hi ha diferents espècies d’aus i animals protegits dins la Xarxa Natura 2000, com poden ser: el Duc, que és el més gran de la família dels mussols; el Trobat o Tieta d’estiu, que és un ocell petit de color bru pàl·lid; l’Enganyapastors, ocell de mida mitjana de vida capvespral o nocturna; l’Hortolà, ocell petit amb el cap, coll i pit de color verd grisenc; la Tallareta Cuallarga, ocell petit amb un anell orbital al voltant dels ulls; el Còlit Negre, ocell que habita als pedregars àrids; la Tortuga Mediterrània, pot arribar a viure edats comparables als humans; així com diferents espècies de Ratpenats com són l’orellut gran, el de cova, el gran de ferradura, el mitjà de ferradura, el peus grans i el mediterrani.

També tenim dins de les muntanyes del municipi el Brocat Variable, que és una papallona dins la família Nymphalidae, i que resta protegida per un Reial Decret. Malgrat tenir aquestes zones d’especial interès, no és recull una normativa de protecció total de les zones, i són els mateixos municipis que han de regular les activitats humanes d’aquests indrets d’especial interès, per tal de protegir al màxim les especies i animals que aquí habiten.

Tot i tenir aquests paratges naturals, el veí municipi de Cervelló i el seu equip de govern, tenen la intenció d’ampliar una pedrera just davant de la urbanització El Lledoner.

L’Ajuntament de Cervelló té intenció de permetre foradar la muntanya amb finalitats extractives, ampliant la pedrera d’ “El Telègraf”, generant així un nou forat a la muntanya de quasi 28 hectàrees. Aquesta nova pedrera generaria un gran greuge a tots els veïns de Corbera, i en especial als veïns d’ “El Lledoner”, doncs la pols i la pol·lució augmentarien substancialment.

 

És per aquest motiu que els grups municipals d’Esquerra Republicana de Corbera de Llobregat, de la CUP i d’Iniciativa Movem Corbera, proposen al Ple d’aquest Ajuntament, l’adopció dels següents acords:

 

PRIMER. Mostrar l’oposició de l’Ajuntament de Corbera de Llobregat a que es facin ampliacions de noves pedreres en territoris que limiten amb el nostre municipi, i que ens causen un perjudici important. 

SEGON. Demanar a l’Ajuntament de Cervelló, que no autoritzi la nova ampliació de la pedrera d’ “El Telègraf” que queda just davant de la urbanització d’ “El Lledoner”. 

TERCER.- Informar al municipi de Cervelló que fer un forat de 28 hectàrees just davant d’una zona habitada, causarà un gran perjudici a la salut dels veïns d’ “El Lledoner”, “Can Rigol” i “Can Armengol” i que la pol·lució generada tot i que tingui ben poques conseqüències pel municipi de Cervelló, en té moltes per al nostre municipi.

QUART.- Informar d’aquest acord als mitjans de comunicació de la comarca, i traslladar l’acord al Consell Comarcal del Baix Llobregat, a la Direcció General de Qualitat Ambiental i a la Conselleria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.”

“L'Ajuntament s'afegeix a la taula de qualitat de l'aire del Baix Llobregat des d'on s'impulsarà un estudi independent de la qualitat de l'aire a la comarca”

 

 “Majoria per l'adhesió a la declaració de ruptura del Parlament del 9 de novembre i al seu annex on entre altres s'hi recull la desobediència al Tribunal Constitucional i a les llei Mordassa, Wert i a favor de la llei de pobresa energètica”

 

 “Àmplia majoria contrària a l'ampliació de la pedrera “El Telègraf” de Cervelló, per la contaminació que suposarà, els prejudicis humans, ambientals i animals i el perill d'afectació de zones tant emblemàtiques com l'Avenc de'n roca”.