Discurs segon ple d'investidura, 17 de juny de 2017

 

Les formes

 

Ens trobem aquí de nou celebrant un ple d’investidura, dos anys després de la investidura de la Montserrat Febrero i d’acord al canvi d’alcaldessa dins del pacte de legislatura entre el PSC, ERC, GIU i MpC. En primer lloc lamentem la fastuositat d’aquest acte que ni compartim ni entenem de cap manera. Com sempre hem valorat, les formes també són importants i un cop més es demostren les velles formes del cara a la galeria. Una pompositat que ens costarà 7.200 € en indemnitzacions a les regidores i regidors d’aquest Ajuntament, sense comptar amb altres despeses. I evidentment es podia haver fet d’una altra manera: la Montserrat hauria pogut renunciar en un ple ordinari qualsevol i hauríem pogut fer el ple extraordinari d'investidura just després. Però clar, això no llueix, ni quadra exactament al calendari dels dos anys de mandat. I com ja vam denunciar en el seu moment, la vella política també és pactar seients i aparences i així és com ens trobem en aquesta investidura en dissabte.

 

Balanç: negatiu

 

Però ja que ens doneu l’oportunitat, entrem a valorar el què han estat aquests dos anys de legislatura sota l’alcaldia d’ERC. En línies generals ens sentim decebudes. Pocs canvis amb anteriors governs hem trobat a la #NovaCorbera i malgrat les esperances i alegria inicials que molta gent havia dipositat en vosaltres, heu seguit un clar continuisme dels governs anteriors i de tot allò que vau denunciar en la campanya electoral. I ens centrem principalment en ERC, per tenir l’alcaldia, sí, però també i sobretot perquè la resta de forces i moltes persones ja porten uns quants anys lligades a la cadira. Esperàvem molt més, la veritat. Esperàvem transparència en la gestió diària de l’Ajuntament i ens hem trobat que fins i tot els regidors desconeixem bona part de la feina que feu. Esperàvem participació i decisió ciutadana i ens hem trobat, de nou, amb despatxos tancats i taules de 10. Els discursos que feu sobre participació són més fum que realitat. Esperàvem la reversió de les injustícies socials i ens hem trobat en el continuisme del discurs oficial. Esperàvem la millora de la gestió dels serveis públics i ens hem trobat amb el tancament de portes.

 

I d’exemples en podríem posar molts. A nivell econòmic, se’ns ven la bona gestió, la recuperació i la capacitat de tornar a invertir de manera eloqüent, però el deute segueix existint i amb la negació contínua de fer-ne una auditoria per conèixer els detalls. En temes econòmics i venint d’un suposat govern d’esquerres ens ha decebut moltíssim l’actitud de l’equip de govern, ja que en les múltiples propostes que hem presentat per intentar redistribuir la riquesa a nivell local, se’ns ha denegat sempre amb els mateixos arguments de la dificultat legal o tècnica per fer-hi front.

 

 

 

 

 

També a nivell comercial ens presenta certs dubtes la proposta duta a terme pel govern. No per les suposades bones intencions, o el continu contacte amb els comerciants, que existeix i és del tot necessari, sinó pel què sembla una continua improvisació sense un pla definit real i complet per les zones comercials que pugui tenir Corbera, per tots els comerços i serveis de proximitat, més enllà de la centralització a Corbera Baixa. I tampoc acabem de veure clar aquesta relació entre oci i consumisme que sembla vehicular tota l’estratègia comercial, deixant de banda que el comerç local ha de poder vendre tots els dies de la setmana, no només el cap de setmana. És evident que una bona diagnosi de les zones comercials han de venir acompanyades per canvis urbanístics, de mobilitat (repensar la zona blava)... En aquest sentit també se’ns han denegat les propostes a nivell d’ordenances fiscals que hem presentat per afavorir el petit comerç.

 

A vegades dubtem que tingueu model de poble, perquè quan sembla que sí que en teniu, encara és pitjor: centralitzar els serveis a Corbera Baixa, Corbera Alta com aparador turístic...

 

 

Aspectes positius

 

Un cas rellevant aquests darrers mesos (i anys) ha sigut el de l'Escola El Cau de la Guineu. Tot i que acabar la seva construcció no depèn de l'Ajuntament sinó de la Generalitat, el paper de l'Ajuntament sabem que és important. Confiàvem que estàveu darrere del tema, però ens va sorprendre no trobar la partida als pressupostos de la Generalitat d'enguany, i pitjor encara: que fos una sorpresa per vosaltres. Per sort, des de llavors creiem que s'està treballant en la línia correcta: marcar de molt aprop a la Generalitat, de moment hem tingut la bona notícia que ha sigut inclòs en un recent Acord de Govern per a pressupostar-ho pel 2018. La unitat del ple, del govern, del centre i de les famílies segur que hi contribueix: mantenim-ho i ampliem-ho amb el suport de tot el poble. Confiem en el que fa el govern municipal en aquest aspecte, ho reitero: teniu el nostre suport.

 

Perquè la nostra posició crítica també ens obliga a reconèixer allò que s’ha fet bé. Volem destacar els avenços en transport públic i mobilitat, peça clau en el desenvolupament de Corbera i que creiem que s’han traçat bones línies de treball, augmentant freqüències, horaris, modificant línies.. També hem de destacar la política cultural, que malgrat creiem que ens queda molt camí per recórrer, per fer de la cultura el pal de paller dins de la societat, ens trobem en una línia positiva, amb l’augment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta cultural a Corbera i l'impuls d'equipaments com la biblioteca o l'Hospital de Peregrins. Compartim la idea que les protagonistes són les entitats i l'Ajuntament les ha de recolzar i impulsar: en aquest sentit és molt positives idees com la programació estable. També són de molta qualitat les activitats sobre igualtat de gènere, que valorem molt positivament, tot i que trobem a faltar que aquesta sigui una temàtica transversal a l'Ajuntament. No n'hi ha prou amb tallers proposats des de l'àrea: cal un Ajuntament feminista que faci front al patriarcat en tots els aspectes...començant per la pròpia formació.

 

 

 

Necessitat de govern de canvi

 

Fa dos anys vam pensar que hi havia una petita possibilitat per a un govern de canvi. En una Assemblea Oberta el 7 de juny de 2015 la CUP va decidir treballar per un govern en minoria amb ERC, ICV i CUP, que evidentment necessitava un suport extern. Era una possibilitat petita, però ho vam intentar perquè crèiem que podria servir per fer polítiques realment d'esquerres i portar els aires de ruptura que s'aixequen arreu. Però ERC va decidir apostar per la continuïtat i la seguretat de pactar amb qui porta temps governant. Aquests dos anys ens han fet veure que lluny d'incomodar-se, ERC s'hi troba bé en aquesta situació. Esteu còmodes amb les polítiques de continuïtat. Cada cop ens allunyem més de la idea que amb ERC es puguin fer polítiques d'esquerres (enteneu-nos, ja sabíem que amb la resta no) i ens apropem més a la idea que per a que hi hagi un canvi real ens caldrà proposar-nos com a alternativa i guanyar les properes eleccions. Creiem que fa falta un govern de canvi, no un canvi d'alcaldia.

 

«Nova» alcaldia del PSC

 

Avui no espereu cap sorpresa per part nostra. No participaríem de cap estrategema secreta per trencar el pacte de govern. És un pacte que, tot i poc explicat, és públic i té tots els números que es mantindrà. Seria deshonest que es trenqués sense motivació política, sense un canvi de les condicions polítiques.

 

En realitat el canvi d'alcaldessa és poc rellevant i canvien ben poques coses en el govern municipal. Però hi ha un aspecte que sí que pot canviar, i és que amb la figura institucional de l'alcaldia en mans del PSC, hi ha qui s'inquieta per què farà l'Ajuntament de Corbera l'1-O, el dia del referèndum. Crec que caldria que ho expliquéssiu. La CUP-Corbera farà el que faci falta per donar suport al lliure exercici del dret a l'autodeterminació, a que el referèndum es pugui fer amb garanties. Ens podeu demanar el suport que faci falta, el que estigui a les nostres mans. Al ple municipal hi ha una majoria de regidores i regidors en defensa que es faci aquest referèndum, s'ha demostrat diverses vegades.  Això no ho hauria de boicotejar l'alcaldia. Si fos així la CUP-Corbera estaria disposada a fer el que calgui per assegurar que el referèndum es pot fer a Corbera en plenes garanties: amb l'instrument de la moció de censura si calgués. Espero que no calgui, personalment crec que no farà falta, però hi estem disposats. En tot cas us pertoca a vosaltres explicar-ho: cedireu els espais? Col·laborareu en tot allò que digui la Generalitat? Demanareu ordres per escrit, com a mètode de boicot, o facilitareu les tasques?

 

Però, com deia, avui no espereu cap sorpresa per part nostra. Com sabeu, el vot és secret, però fent comptes es pot acabar sabent qui vota què. No participaríem de cap estrategema secreta per trencar el pacte de govern, com va passar quan la Rosa Boladeras va arribar a l'alcaldia, l'11 de juny de 2002, de la mà d'un canvi inesperat de vot de l'aleshores regidor del PP, el feixista Rafael Roldán de nefasta memòria per a tantes activistes corberenques.

 

L'agost d'aquell mateix 2002, sota l'alcaldia de la Rosa Boladeras i amb el PSC al govern, es van iniciar les obres de Corbera 2000. Un projecte que semblava adormit, com aconsellava el rebuig popular, es va reactivar de cop i volta, sense avís, en una època de vacances. Va ser un dur cop pels que defensàvem el territori i que Corbera deixés de créixer de manera incontrolada. Perquè si bé és cert que la CUP era poc coneguda en aquell moment, i la majoria de les persones que ara hi som no participàvem de la política institucional, no vol dir que no hi fóssim. Hi érem, participàvem de diferents moviments i entitats, i tenim memòria.

 

Tenim memòria per recordar els nefastos governs del PSC, el seu urbanisme que promou l'especulació i la seva bandera del partnership públic-privat: les externalitzacions, aquella idea que tota empresa privada ho farà millor que les treballadores de l'Ajuntament.

 

Tenim memòria i coneixem el que ha fet el PSC quan ha governat a Corbera. Com l'ha endeutat basant els ingressos en els permisos d'obres i fent inversions en obres i més obres.  Ara seguiu amb la política d'obres faraòniques amb els grans projectes del PAM, que no estan gaire definits, però van en la línia que deia de les grans obres, un gran material per a la propaganda electoral.

 

Sabem que el PSC té una dilatada experiència de govern a Corbera i aquest va ser un dels motius pels quals ERC hi va voler pactar. Però nosaltres diem: el PSC, i d'altres membres de l'equip de govern, tenen molta experiència en privatitzar, en externalitzar, en endeutar el poble, en pagar deute per davant de tot, en maltractar la plantilla de l'Ajuntament i fer-la disminuir, tenen una gran experiència en promoure l'especulació urbanística sense escoltar a la població i a fer que alguns pocs es facin molt rics.

 

Perdoneu que ho diguem així, però quins grans gestors, amb experiència sobrada, que no tenen la previsió de fer coincidir l'aprovació de les ordenances o els pressupostos en plens ordinaris, sinó que se n'han de convocar diversos d'extraordinaris. En els pressupostos s'inclouen uns crèdits i unes inversions, al cap de dos mesos ens presenteu un PAM que ho canvia, subjecte a unes negociacions amb els bancs que mai sabrem com haurien acabat, perquè llavors van sorgir 2 milions de superàvit i van canviar els plans. No sona a gestors experts, sona a improvisació.

 

A l'equip de govern hi ha molta experiència a governar en favor de pocs, d'una quantes empreses.

 

Per quan unes polítiques d'esquerres? Per quan unes polítiques d'habitatge valentes? Per quan unes polítiques socials i econòmiques que busquin eradicar la pobresa i revertir el model econòmic de ciutat dormitori, enlloc de les actuals polítiques socials de beneficència? Sempre dieu allò de «aquí tothom qui ve a serveis socials és atès» i no feu res per aconseguir canvis estructurals. Per quan unes polítiques educatives proactives que busquin una treball en xarxa i coordinades amb els diversos centres públics i entitats del poble, enlloc de simplement garantir el manteniment dels edificis?

 

 

 

 

Creiem que mai és tard per transformar la política municipal i per això seguirem insistint fent propostes que vagin cap a la transformació social, la igualtat de gènere, el respecte al medi ambient i l'apoderament popular. Com sabeu, una de les propostes que més fermament defensem és la recuperació de la gestió de l'aigua. Creiem que és un tema clau, ja que l'aigua és un bé comú bàsic, l'accés a l'aigua és un dret humà fonamental i ha de deixar de ser una mercaderia en mans privades. Ara que acaba el contracte amb Sorea, treballarem per convèncer al màxim de corberenques i corberencs (a la resta de regidores incloses) de dues coses: en primer lloc que ho hem de decidir entre totes, i en segon que la millor opció és una gestió pública, transparent i democràtica.

 

Com sabeu, a la CUP i a Procés Constituent no creiem en la bondat de les reformes per si soles. Cal anar més enllà i fer canvis estructurals: diga-li revolució, diga-li procés constituent. En tot cas, cal un ferm procés d'apoderament de les oprimides, de les classes populars subjugades, posar en escac l'status quo i començar una societat nova.

 

Potser a vegades no ens entenem amb alguns partits del ple o del govern per confusions sobre això. No compartim l'objectiu de fer una bona gestió de les engrunes. No només volem que la millor gestió possible, sinó també crear les condicions per un canvi real.

 

Seguirem treballant per aquest apoderament popular, per una alternativa feminista, ecologista, d'esquerres, rupturista, per una alternativa de govern que cregui en les treballadores, començant per les treballadors de l'Ajuntament, i que cregui en la participació popular, seguirem treballant per l'establiment d'un poder popular, seguirem!