El passat 17 d’octubre el PSC entrava per registre una bateria de preguntes dirigides a l’Àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament i que versaven sobre l’Escola Bressol Municipal el Petit Corb. El PSC demanava que les preguntes fossin contestades al ple municipal que es va dur a terme el 13 de novembre. A continuació, reproduïm íntegralment les respostes que el regidor d’Ensenyament, Albert Cañellas, va donar al PSC respecte a l’Escola Bressol. D'aquestes preguntes, algunes busquen respostes que donin informació; d'altres són preguntes retòriques i pretenen explicar el posicionament del PSC.

 

1.- Per què no van demanar formalment l’estudi de viabilitat de la municipalització a la Diputació el mes de maig, tal com van dir?

No vam demanar l'estudi de viabilitat al maig perquè en aquell moment estàvem treballant en el nou contracte pel curs 2018-2019. Acabàvem d'entrar al govern, a l'agost acabava el contracte i l'anterior govern no havia convocat cap concurs. Si no trèiem aquell concurs a temps perillava que hi hagués nou contracte al setembre; potser hauria calgut demanar a l'empresa un allargament de l'anterior.

Vam considerar que aquell no era un bon moment per a demanar l'estudi de viabilitat i començar a demanar informació a l'empresa.

Per altra banda, volíem fer la sol·licitud conjuntament pel Petit Corb i per la gestió d'abastament d'aigua, i en aquest tema volíem parlar-ne abans amb l'AMB.

Aquesta pregunta parteix d'una premisa, que ja he llegit en algun altre lloc, segons la qual jo vaig dir que havíem enviat la carta abans del que vam fer. No recordo haver-ho dit. Sempre que he anat explicant el procés de municipalització m'he esforçat per transmetre que és un procés que cal fer amb cura i que té els seus tempos.

 

2.- Per què no han demanat l’estudi de viabilitat fins que nosaltres, des de l’oposició, no hem demanat còpia de la sol·licitud?

Un cop vam tenir en funcionament el nou contracte per la gestió del Petit Corb i resposta de l'AMB sobre l'aigua, vam creure que era un bon moment per enviar la carta de sol·licitud. Hi estàvem treballant quan el seu grup va demanar-la, hauríem pogut respondre simplement "no l'hem enviat encara" però vam esperar a haver-la enviat per poder-vos-la passar amb la resposta.

 

3.- Calen 4 mesos per fer una carta de sol·licitud?

Aquesta és una d'aquelles preguntes retòriques, fetes amb una intenció que no és l'obtenció d'una resposta. Realment voleu que respongui a això? La resposta és que depèn de la carta. En aquest cas, no van fer falta 4 mesos. Va passar aproximadament una setmana i mitja entre el primer esborrany i la versió que es va enviar.

 

4.- Per què la CUP es compromet a municipalitzar un servei, sense haver ho estudiat prèviament?

La CUP té l'objectiu de reduir el poder de decisió de les empreses i el mercat capitalista, per avançar cap a una societat socialista. En aquest camí, valorem com a progressita un procés de municipalització o nacionalització dels serveis més bàsics.

Hem analitzat les prioritats municipals i considerem que aquest servei educatiu, fonamental per a la igualtat d'oportunitats, que ara mateix és municipal però la seva gestió està externalitzada, és un pels quals cal començar.

Estem convençudes de la necessitat que El Petit Corb sigui una escola pública, pels drets laborals, per la qualitat del servei, per la igualtat d'oportunitats. Farem el que calgui per aconseguir-ho, sense presses, però amb convicció.

Resulta que una de les coses que cal fer per aconseguir-ho és un pla de viabilitat. L'assessorament de la nostra organització ens ha recomanat que ho demanéssim a la Diputació de Barcelona. Així ho hem fet.

 

5.- Per què la resta de partits del govern municipal accepta la proposta de la CUP sense haver-ho estudiat tampoc?

Aquesta decisió surt d'un diàleg per establir les prioritats del nou govern que estàvem construint. A vegades, tot i no compartir el destí o marc ideològic, sí podem compartir el camí, les mesures concretes a curt i mig termini.

Cal dir que aquesta proposta incloïa demanar a la Diputació aquest estudi de viabilitat del que estem parlant. Creiem que amb aquest estudi la municipalització es veurà molt més clara i tindrem tots plegats les eines per decidir quina és la millor manera d'efectuar-la.

 

 

6.- Cóm està realment el procés de municipalització de l’Escola Bressol?

Ara mateix la situació, realment, és que des de la Diputació de Barcelona se'ns ha requerit una sèrie de documents per poder estudiar la situació, pas previ a una reunió amb els responsables tècnics del servei d'internalitzacions. Ara estem en procés de recollir aquests documents.

 

7.- A què van ser deguts els errors del plec del concurs d’adjudicació?

Alguns dels errors eren petits defectes, com ara referències equivocades dels plecs tècnics als administratius.

El principal error va ser posar com a taula salarial un llistat que procedia del govern anterior i que consistia en la taula de sis anys abans, més l'IPC. En aquell moment em va semblar correcte fer aquest augment, ja que no era conscient de les reivindicacions de la plantilla, que em van traslladar en una reunió posterior.

Aquella taula salarial no servia com a taula de subrogació, ja que no representava la realitat del moment. Això s'havia de modificar.

La solució va ser presentar uns nous plecs amb dues taules: una amb els salaris reals del moment i una altra amb els que exigia l'Ajuntament pel nou contracte. Ja que, durant la realització d'aquests canvis, hi va haver un diàleg amb la plantilla, es va acordar que la nova taula salarial tindria augments substancials en el sentit de l'equiparació amb la mitjana d'escoles bressol externalitzades.

 

8.- Quins criteris es van seguir per calcular els diferents increments de sou del personal de l’Escola?

Es va calcular el salari mitjà dels diferents llocs de feina en 21 escoles bressol municipals externalitzades del nostre entorn de les quals en teníem dades. Per calcular la mitjana es va eliminar el salari més alt i el més baix.

D'aquesta manera es va poder veure la diferència entre els salaris del moment i aquestes mitjanes de manera diferenciada per cada lloc de feina. Es va veure que en tots els casos el salari era inferior a aquesta mitjana, si bé és cert que la diferència era molt major en el cas de les educadores (la major part de la plantilla), on feia falta un augment del 37% per aconseguir l'equiparació. Si es partia de situacions diferents, hauria sigut injust aplicar els mateixos augments, de manera que es va decidir que fossin proporcionals a les diferències amb la mitjana. L'augment aplicat va ser el 90% d'aquestes diferències.

 

9.- Per què es va treure un concurs d’un any, si se sabia perfectament que amb un any no es pot realitzar un procés tan complex com la municipalització d’un servei?

El procés és complex, però no tant com per a que no es pugui fer en un any. Treballem per fer-ho possible, i per tant el contracte no ens podia lligar més enllà.

De totes maneres, el contracte és prorrogable un any més, de manera que si no es pot o no es vol municipalitzar l'estiu vinent, serà senzill mantenir el funcionament del servei, sense que faci falta convocar un nou concurs.

 

10.- Per què s’ha fet una adjudicació absolutament precària d’un any, quan se sap que per a un termini tan curt una concessionària no pot fer cap planificació, ni econòmica ni educativa?

Aquesta pregunta és d'aquelles que diuen més del que pregunten. Jo no comparteixo aquesta valoració d'"ajudicació absolutament precària". Tampoc ho deuen compartir les quatre empreses que s'hi van presentar.

Sobre la planificació educativa, poso en valor la continuïtat de gairebé totes les treballadores com a garant de la solidesa del projecte educatiu. Aquesta continuïtat es promou, entre d'altres, amb salaris dignes.

 

11.- Per què la CUP no fa més que dir que els socialistes no vàrem apujar els sous durant 8 anys, quan de fet es van incrementar segons l’IPC un parell de vegades?

De nou, aquesta frase té més d'afirmació que de pregunta.

No estic d'acord en dir que la CUP "no fa més que dir" això. Fem més coses. Tampoc estic d'acord en considerar dues pujades amb IPC un augment salarial, en tot cas seria que en dues ocasions es va mantenir el poder adquisitiu igual de baix, i en la resta d'ocasions es va disminuir al no augmentar ni amb l'IPC.

Per cert, no vam ser nosaltres qui ho vam denunciar, van ser les treballadores d'El Petit Corb. Recordo la campanya al Change.org i com els dos darrers regidors d'Ensenyament, del PSC, ho van compartir al Facebook.

 

12.- Per què la CUP no fa més que dir que els socialistes no vàrem apujar els sous durant 8 anys, quan saben perfectament que un increment de sous cal incloure’l inicialment en el Plec i suposa un increment de cost per a l’Ajuntament o per als pares?

Quina era la pregunta? Aquesta és retòrica.

Insisteixo, sí que fem més que parlar del que ha fet o no ha fet el PSC.

Insisteixo: no sóc jo qui ho va denunciar, van ser les treballadores. Van creure que era un bon moment per demanar un augment totalment necessari, i, bé, veient el que ha passat crec que van fer ben fet.

 

13.- Per què la CUP ens retreu als socialistes que no incloguéssim un increment de sous del personal a l’any 2012, quan es va treure l’anterior concurs en plena crisi, si saben que l’Ajuntament no podia assumir el cost perquè estava en números vermells després de la desastrosa gestió econòmica realitzada per l’Alcalde d’Esquerra, Josep Canals? Volien que es carregués el sobre-cost a les famílies?

Aquesta sí que és retòrica, eh.

Aquesta explicació història amb interrogació final em fa avinent treure un tema del que no s'ha fet referència fins ara, que és l'abandonament del finançament de les escoles bressol per part de la Generalitat. Durant els durs anys de les retallades l'Ajuntament va haver de trobar la manera de mantenir un servei bàsic amb una disminució dràstica del finançament. La Generalitat va baixar la seva subvenció de 183.600 € fins a 132.600 € el 2012 (actualment l'aportació municipal és de 150.000€), i després va deixar de complir el seu compromís i obligació de finançament de les escoles bressol públiques. La Diputació va cobrir en part aquest forat, però mai arribant a aquelles xifres. No defensaré el que van fer aquells governs, però també se'm fa difícil criticar el paper de l'ajuntament en aquest tema quan patien les retallades per part de la Generalitat.

 

14.- Assumirà l’Ajuntament els més de 50.000 euros anuals que suposa l’increment de sous del personal, a partir del 2018, o pensa la CUP carregar-ho al preu que paguen les famílies?

Sí, ho assumirà l'Ajuntament. També comptem amb la subvenció de la Diputació. Per altra banda, hem reclamat els 647.000 € que ens deu la Generalitat i l'actual conseller d'Ensenyament ha declarat que es tornarien aquests deutes i que es tornaria a subvencionar les escoles bressol.

No, no pensem en carregar-ho a les famílies, de fet aquest curs s'han mantingut els preus excepte la quota d'escolaritat, que ha baixat lleugerament. Per part de la CUP, creiem que el camí hauria de ser cap a la gratuïtat del servei, començant per la quota d'escolaritat, que és la quota bàsica.

Si recuperéssim el finançament d'altres anys, el següent pas, per nosaltres, seria rebaixar el cost per part de les famílies, ja sigui reduint la quota d'escolaritat, amb un sistema de beques o, encara millor, amb una tarificació progressiva.

 

Aquí s'acaben les 14 preguntes del PSC, però a mi em queda una pregunta pendent, que és retòrica: Tant malament us sembla que s'hagi pujat el salari a les treballadores?