Les fortes pluges dels darrers mesos han deixat al descobert un panorama bastant desolador al nostre municipi, amb esvorancs, esllavissades, rieres desbordades i afectacions diverses a zones públiques i habitatges particulars. Aquestes imatges que veiem en molts punts del municipi són la conseqüència directa d’una política pública que s’ha desenvolupat a Corbera durant tants anys.  La construcció i l’especulació salvatge que durant els darrers anys han protagonitzat el dia a dia del nostre municipi. És evident que durant molts anys s’ha permès i fins i tot incentivat, per part del poder públic i de diferents partits polítics, aquest model urbanístic que, com sempre, només ha beneficiat a uns pocs en perjudici de la gran majoria. Una política feta d’esquenes a la població, al medi ambient, a la cohesió social…una política, tantes vegades sense cap mena de retorn pel benefici comú.

Quan hem pensat i lluitat contra l’especulació urbanística, ens hem centrat bàsicament en el nefast model d’urbanisme dispers que tenim a Corbera. Un model urbanístic de baixa densitat, amb un alt consum de territori i de recursos i amb uns serveis que són cars, deficients i on el seu manteniment és totalment insuficient i moltes vegades econòmicament inviable. Però poques vegades ens hem centrat en un altre tipus de conseqüències, com són les que avui en dia veiem a diferents punts del municipi. Habitatges construïts en zones inundables o fins i tot a sobre de torrents, rieres que han vist reduïts els seus espais naturals o fins i tot les han fet desaparèixer, construccions d’habitatges i equipaments municipals en zones on no s’haurien d’haver permès mai o carrers urbanitzats amb la única premisa del lucre personal. 

Ara ens toca a nosaltres corregir tot això i malauradament haver d’invertir centenars de milers d’euros públics per intentar paliar aquests mals. Uns diners que es podrien haver destinat a projectes socials, ambientals o de millora de serveis. A part de la política d’enriquiment personal, també hi va haver una política, desgraciadament encara molt present actualment, de fer les actuacions de cara a la galeria, sense pensar en el futur ni en les seves conseqüències.

En temps de repensar la societat i el món on vivim, es fa més necessari que mai repensar el poble on volem viure. Eliminar d’una vegada per totes aquest urbanisme depredador que només ens ha portat misèria, destrucció del territori, pobresa social i manca de serveis. Treballar per revertir aquest model urbanístic i pensar en un poble agradable, al servei de les persones i de les seves necessitats quotidianes. On s’atengui a la diversitat, es respecti i es defensi la natura que ens envolta i es promocioni la cohesió i la interelació personal.