Punt 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior; que es va aprovar, tot i que vam destacar alguns errors de transcripció.

Punt 2. Modificació de crèdit de 385.523 euros en total. Des de la CUP vam destacar que estàvem d'acord amb la majoria d'inversions que es proposaven, ja que eren beneficioses pel poble com els 30.000 euros d'inversió en parcs infantils, els 41.000, 25.000 i 55.200 euros en la millora de la pavimentació de Cases Pairals, el C. Raval o la zona de l'Espiral respectivament o la inversió de 60.000 euros en l'adequació d'un local al C. Casanovas que serà cedit a Corbera Voluntària. En aquest apartat també volem destacar una inversió de 30.000 euros per una fuita al dipòsit de Bon Repòs, en una nova mostra de la situació lamentable de les infraestructures de l'aigua. Malgrat aquestes inversions, des de la CUP ens vam abstenir ja que no veiem clar el finançament de tot això. Bàsicament per dues qüestions, en primer lloc els 150.000 euros que venen d'una expropiació forçosa i que es va finançar per sobre del seu preu (en el passat ple ja es van treure 60.000 euros d'aquesta adquisició). D'altra banda, pels 151.000 euros que venen de les obres del Col·lector de Ca n'Armengol. Aquesta obra va sortir a concurs públic per un import pressupostat de 553.737 euros i finalment va ser licitat a l'empresa Servidel per un total de 334.973 euros, un 40% menys. Tenint en compte que el principal mèrit per obtenir la licitació és l'import econòmic, trobem perillós aquestes baixes desproporcionades del preu, ja que a part que poden repercutir en la qualitat de l'obra o en les condicions de la plantilla, no seria la primera vegada que una empresa ha guanyat un concurs per un import molt inferior a la resta i després els sobre costos de l'obra l'han acabat fent més car que el preu inicial pressupostat per l'Ajuntament.

Punt 3. Reconeixement extrajudicial, que significa que unes factures fetes al 2015 (per un total de 2.919 euros), s'havien lliurat el 2016 i s'havien de posar en el pressupost d'enguany.

Punt 4. Aprovació d'una modificació de l'ordenança fiscal núm. 11 que regula la taxa per la prestació de serveis de l'administració en l'activitat de la ciutadania i les empreses. Aquest canvi ve donat per un canvi de llei a nivell català, on només s'ha d'incorporar la declaració responsable i un informe dels bombers amb un cost de 60 euros.

 

S'acaben les expropiacions forçoses?

Punt 5. Suspensió potestativa de qualsevol procediment relacionat amb expropiacions. Això significa que l'ajuntament vol iniciar un estudi per veure què fa en diferents zones del poble que estan qualificades en el POUM com a equipament urbà i que com que no s'han desenvolupat, segons la llei la propietat té dret a demanar-ne una expropiació forçosa per part de l'Ajuntament. Com ja hem vingut explicant aquestes expropiacions han significat una despesa de milions d'euros per a l'Ajuntament en els darrers anys. Des de la CUP ens hi vam mostrar a favor, malgrat entenem que si s'hagués fet fa temps, ens haguéssim estalviat molts diners i vam tornar a demanar la realització d'un nou POUM adequat a la realitat i necessitats actuals i amb una visió proteccionista del territori. Els tres sectors afectats són una zona de Can Llopard (tocant al terme municipal de Sant Andreu), zones desperdigades del nucli (entre les quals destaca l'esplanada del Castell) i la zona coneguda com el Llac, tocant al Camí Ral. Sobre la zona de Can Llopard, vam preguntar sobre la modificació del Pla General el 2010, per tal d'evitar una expropiació forçosa i perquè s'ha hagut de tornar a fer. La resposta va ser que un contenciós va tombar la modificació i actualment no hi havia garanties que això no torni a passar.

 

 

Triomfalisme econòmic

Punt 6. Conveni d'enllumenat amb un carrer de la urbanització de Can Palet.

Punt 7. Un altre conveni entre l'Ajuntament i el Departament de Salut de la Generalitat per la prestació de diferents serveis de salut a Corbera.

Punt 8. Nomenament de la regidora Mercè Rocas com a representant al Consell de Mobilitat de l'AMB. Hi vam votar a favor però preguntant si aquests consells representaven despeses de dietes, cosa que ens van respondre negativament. Després d'aquest punt es va canviar l'ordre del dia, presentant els informes econòmics per tal que l'interventor pogués marxar abans del ple. En primer lloc es va donar compte de l'aprovació del pla pressupostari a mitjà termini (a tres anys), una obligació legal per tal de controlar l'estabilitat pressupostària municipal. Es va fer una nova arenga triomfalista de la bona situació financera de l'Ajuntament, assenyalant que s'està complint amb el pla d'ajust i que en els propers anys el govern tindrà més diners per fer front a majors inversions. Curiosament la major quota d'inversions es preveu per l'any 2018, quan el PSC agafarà el relleu de l'alcaldia. Sobre la liquidació del pressupost de 2015, es va ressaltar que l'Ajuntament havia tingut un superàvit de 1,4 milions d'euros (que no havien servit per pagar el deute) i que el deute a 31 de desembre era de 10,8 milions d'euros. De totes maneres, vam reclamar l'informe amb més detalls per poder analitzar bé les partides desglossades. I finalment el pagament als proveïdors que segons es va dir també està dins del termini de la llei i es paga amb una mitjana de 42 dies.

 

Ni la ciutadania ni el ple decidiran sobre la gestió de l'aigua

Punt 9. Moció de CDC que demanava que davant la finalització del contracte amb Sorea el 2019, s'obri un procés de participació que acabi amb una consulta a la ciutadania. L'equip de govern va comentar que Corbera no podia decidir sobre aquest aspecte, ja que la competència de la gestió de l'aigua és de l’Àrea metropolitana i per tant és l'AMB qui ho ha de decidir. La regidora Rosa Boladeras va comentar que havien tingut una reunió amb l'AMB i que es crearia una comissió d'experts que farien una proposta a l'Ajuntament sobre quina hauria de ser la futura gestió de l'aigua. Des de la CUP vam reclamar la transparència i participació necessàries de tots els agents del municipi en un tema cabdal com aquest. Tampoc pensem que hagi de ser una “comissió d'experts” de l'AMB qui decideixi sobre la gestió de l'aigua i més quan actualment hi ha un debat polític i tècnic entre l'AMB i l'Ajuntament de Ripollet, on aquests darrers defensen que la competència de l'aigua és municipal i no metropolitana encara que es pertanyi a l'AMB. Amb tot, l'alcaldessa Montserrat Febrero va assegurar que en els propers plens es portarà la rescissió de l'actual contracte amb Sorea.

Punt 10. Moció presentada per la CUP, de suport als càrrecs electes perseguits per l'AN i mostrar el rebuig als requeriments a més de tres-cents  ajuntaments catalans. Tots els partits hi van votar a favor exceptuant el PP i val a dir que tant PSC i GIU, malgrat votar a favor van coincidir a afirmar que no estaven d'acord amb el preàmbul de la moció.

 

Continua la criminalització de la pobresa

Punt 11. Moció de la CUP per retirar o modificar alguns articles de l'Ordenança del Civisme que estigmatitzen i criminalitzen la pobresa. Aquests canvis a més, venen motivats per un acord del Parlament de Catalunya on s'insta als ajuntaments a modificar les ordenances del civisme. L'equip de govern va votar en contra de la moció, argumentant que per poder canviar l'articulat, s'havia de crear una comissió. Van assegurar que el 2017 es crearia aquesta comissió i que tots els grups polítics podrien dir la seva sobre aquests articles i el conjunt de l'ordenança. A més, van assegurar que aquests articles actualment no s'aplicaven i que per tant no s'entenia la urgència del canvi. Des de la CUP entenem que la retirada d'aquestes sancions (com multar a les persones que recullen brossa dels contenidors) era una emergència social que calia afrontar i no deixar a la lliure interpretació de polítics ni policies. 

Punts 12 i 13. Dues mocions presentades per ERC i MpC sobre la transferència de la competència en rodalies i en contra de l'acord entre la UE i Turquia envers les persones refugiades. Des de la CUP hi vam votar a favor en ambdós punts, malgrat en el punt 12 vam mostrar el nostre rebuig al preàmbul, ja que tenia una visió únicament economicista sobre les infraestructures. Sobre l'acord entre la UE i Turquia vam denunciar la vergonya i el racisme que suposa aquest tractat. Vam recordar però, que alguns acords d'aquesta moció com incorporar el dret d'asil al Pla d'Acció Municipal o donar suport a les entitats que treballen per les refugiades, ja havien estat aprovades en la moció de Stop Mare Mortum, presentada per la CUP al ple d'octubre i que encara no s'han fet i segurament, segons paraules del regidor Arturo Martínez, tampoc es faran. També vam criticar el caràcter capitalista i de mercadeig humà de la UE, que obre les portes quan econòmicament li convé i tanca fronteres quan políticament li incomoda. També vam demanar per la sol·licitud de dues persones de Corbera que marxen als camps de refugiades de Grècia i que van sol·licitat suport a l'Ajuntament. Van respondre que hi estaven dedicant esforços, malgrat que no creien convenient, tal i com els hi havia indicat el Fons Català de Cooperació de donar suport econòmic a les persones que hi anaven individualment. També se'ns va assegurar que a dia d'avui l'Ajuntament té la capacitat per acollir a 8 persones i que els diners que queden del pressupost de Cooperació aniran a parar als camps grecs.

Punt 14. Moció presentada per ICV, i a la qual la CUP ens hi vam sumar, en defensa de les polítiques contra la pobresa energètica i on es mostrava el desacord amb la suspensió, per part del Tribunal Constitucional, de la llei sobre pobresa energètica a Catalunya. Entre d'altres coses, la moció demanava que es continuï desplegant la llei i que s'obligui a les empreses subministradores a destinar un 2% dels seus beneficis per crear un fons social per ajudar a les unitats familiars en situacions de pobresa energètica. El govern hi va votar a favor, però va demanar que es retirés el punt sobre les empreses subministradores, ja que no era competència municipal, malgrat que a la moció deixava clar que era una demanda a les institucions competents.

 

Empresa imputada, contaminació de les aigües i Sant Jordi com a experiment

Finalment des de la CUP vam formular una sèrie de preguntes i posicionaments sobre diferents aspectes de la vida política local. En primer lloc vam mostrar la nostra sorpresa i disconformitat amb el concurs per gestionar la Deixalleria Municipal, que ha guanyat l'empresa Servitransfer. Aquesta empresa fou coneguda per la polèmica planta incineradora que volia implantar a Forallac (Baix Empordà) i que fou àmpliament contestada per les entitats ecologistes i veïnals de la localitat. A més, els seus dos presidents, Josep Mayola i Gustavo Buesa estan imputats per delictes de blanqueig de capital, contra la hisenda pública i falsedat documental dins del cas Jordi Pujol i Ferrussola. En aquest sentit se'ns va contestar que el concurs havia estat net i que l'Ajuntament només mirava el compliment del contracte sense entrar a valorar altres aspectes.

També vam preguntar sobre el perquè Corbera havia deixat de subministrar-se amb aigua de la Cubeta de Sant Andreu, quan als anys 90 , tota la població s'abastia amb la seva aigua. Se'ns va contestar que als anys 90 es va contaminar el riu Llobregat i hi va haver una disminució de l'aigua freàtica, cosa que van fer que l'Ajuntament decidís sortir-ne. Aquesta qüestió és una de les principals responsables de l'altíssim preu de l'aigua a Corbera, ja que hem de comprar el 99% de l'aigua que rebem a l'empresa privada ATLL (propietat d'Acciona). En aquest sentit també vam fer diverses preguntes sobre les anàlisis de l'aigua a Corbera. Especialment ens sobtava que l'empresa  encarregada (Labaqua) i l'empresa subministradora de l'aigua (Sorea) siguin filials de la mateixa empresa multinacional (Suez). També vam preguntar sobre algunes qüestions de les anàlisis que no ens quadraven i que properament desenvoluparem en un article separat.

També vam continuar amb el seguiment de les mocions que hem presentat i que s'han aprovat al ple de l'Ajuntament. Sobre les cartelleres, la regidora Rosa Boladeras ens va dir que ja s'havien fet dues primeres comandes, una de 10 cartelleres per posar en diferents llocs (a prop de les marquesines d’autobús) i una comanda de 20 cartelleres per posar als comerços del poble que ho volguessin. Malgrat portar uns quants plens assegurant que ens convidarien a una reunió per veure quines serien les millors ubicacions i de poder obrir alguna mena de participació ciutadana pel lloc d'ubicar-les (acord de la moció), finalment han tirat pel dret i ho han fet a la seva manera. L'altra moció era sobre l'adhesió a la taula de la qualitat de l'aire al Baix Llobregat. La regidora Rosa Boladeras ens va dir que havia buscat per Internet aquesta taula i que havia trobat una de l'AMB. Això demostra la poca seriositat amb la qual es prenen les mocions de l'oposició, ja que en aquesta es deixava ben clar que la taula estava promoguda per entitats ecologistes i que s'hi havien adherit diferents ajuntaments de la comarca.

També vam preguntar sobre les preinscripcions de P3 a les escoles públiques del municipi i la demanda de l'escola Puig d'Agulles de tenir una segona línia, totalitzant 6 línies a P3. L'Ajuntament va respondre que havien enviat una carta al Departament d'Ensenyament de la Generalitat, demanant aquesta segona línia al Puig d'Agulles.

Finalment vam fer una reflexió sobre la diada de Sant Jordi, similar a la que ja vam publicar a la nostra web. Segons el regidor de Desenvolupament Econòmic, Jordi Anducas, organitzador de la fira, veient que la diada seria dissabte van intentar fer un tastet del què serà el centre comercial a cel obert. Van aconseguir dinamitzar la zona de l'Avinguda Catalunya i a més van ser curosos que els llibres hi tinguessin especial presència. La Fira de Sant Jordi, va ser un experiment per veure com es podia dinamitzar la zona comercial. També va anunciar que la idea actual era fer una fira mensual de temàtiques diferents.