Què ha passat?

 

Moltes ens pregunteu què ha passat amb l’escola bressol. Des de fa uns dies, des de la CUP estem difonent la negativa d’ERC a la seva municipalització. Després d'anys de picar pedra, treballant conjuntament amb els tècnics municipals i les treballadores de l'Escola Bressol Municipal, estàvem preparats per tirar endavant la municipalització d’El Petit Corb però ERC ha dit no i ha tirat per terra la feina feta, demostrant que no té cap voluntat de millorar la gestió d'aquest espai. Des de la CUP ens sentim decebuts i enganyats i lamentem que la negativa d'ERC impedeixi una gestió més directe i eficaç dels recursos municipals.

 

Però, per què volem municipalitzar l’escola? Que no ho és, de municipal? En quin punt ens ha dit ERC que no? Per què ens sentim tant decebuts i enganyats?

 

Properament podreu llegir un butlletí que hem fet des de la CUP que inclou un article sobre aquest tema, però quan el vam enviar a imprenta encara no sabíem que ERC diria que no. Així que ho hem adaptat i ampliat per fer una explicació de la cronologia i la situació actual.

 

Per què volem municipalitzar?

 

En un context de transferència de riquesa de baix cap a dalt i d’afebliment dels serveis públics, és més important que mai defensar el sector públic. En la construcció d’un país que es pugui independitzar dels estats francès i espanyol i de la Unió Europea, cal que les classes populars puguin controlar directament els serveis que presenten les institucions a través del sector públic. Cal frenar i revertir les privatitzacions. També aconseguir condicions laborals més dignes i el control dels usuaris en la qualitat dels serveis.

 

Per tot això parlem de municipalitzar, nacionalitzar, internalitzar o revertir privatitzacions. De control públic mitjançant una gestió transparent i democràtica.

 

ERC sabia que era un objectiu estratègic per a la CUP

 

En el cas de l’Ajuntament de Corbera, des de l’entrada de la CUP al govern municipal s’ha treballat en la internalització de dos serveis, no completades i en situacions molt diferents: l’aigua i l’escola bressol. Al pacte de govern de 2018 entre ERC, la CUP, PDeCAT i ICV-MC es va incloure, a proposta de la CUP, l’estudi de la municipalització de l’escola bressol. Per nosaltres era imprescindible avançar en aquesta direcció per a que tingués sentit formar part del govern municipal. En la pre-campanya de 2019, vam deixar clar que eren objectius importants en la nostra estratègia municipal. El pacte de govern de 2019 entre ERC i la CUP incloïa ja no l’estudi, sinó la municipalització. Aquesta legislatura, doncs, no els havíem de convèncer, sinó que havíem de treballar conjuntament per a fer-ho realitat.

 

Cronologia del procés de municipalització

 

L’Escola Bressol Municipal El Petit Corb està gestionada per una empresa privada des de la seva creació. El 2018, amb l’entrada de la CUP al govern, es van iniciar els estudis per a la internalització del servei. La legislació vigent, clarament liberal, posa moltes traves a les municipalitzacions mentre que obre totes les portes a les privatitzacions. La decisió de municipalitzar un servei s’ha de prendre en un Ple i cal que prèviament una Comissió d’Estudi hagi elaborat una memòria favorable. Aquesta memòria ha d’incloure molta informació que l’ajuntament difícilment podria elaborar amb recursos propis.

 

Es va encarregar un estudi a la unitat d’internalitzacions de la Diputació de Barcelona. L’any 2019, amb el canvi de legislatura i el pacte entre el PSC i Junts per Catalunya, es va desmantellar aquesta unitat i la Diputació ja no ens va recolzar més. Llavors vam decidir contractar una assessoria que pogués fer aquells treballs. El 2020 es va contractar al Col·lectiu Ronda, que el 2022 ens entregava l’estudi. La participació d’aquesta assessoria en concret, que és experta en defensa dels drets laborals, ens assegurava un compliment escrupolós de la legislació laboral, d’acord amb el nostre objectiu de millorar la situació de les treballadores.

 

S’han organitzat dues Comissions d’Estudis, el 2022 i el 2023. Aquestes comissions han servit per conèixer i aprofundir en el funcionament de l’escola i la seva gestió. És en el marc de la segona comissió, que encara existeix formalment, que ERC ha dit que no.

 

Dues Comissions d’Estudi

 

El maig de 2022 vam constituir una primera Comissió d’Estudi, que amb 3 mesos havia de concloure la seva tasca. Hi van formar part regidores i regidors i personal tècnic de diverses àrees de l’ajuntament. També hi van participar tres persones amb coneixement directe de l’escola en representació del Consell Escolar, de les treballadores i de les famílies . S’hi va convidar l’oposició, però es van negar a ser-hi presents. Cal destacar-ho: l’oposició no n’ha volgut ni estudiar-ho, ni seure a dir la seva opinió, ni parlar-ne.

 

La principal font d’aquesta primera Comissió d’Estudi era, evidentment, l’assessorament extern del Col·lectiu Ronda i el seu informe. L’informe del Col·lectiu Ronda comparava tres escenaris: l’actual, amb una externalització a una empresa privada (escenari 1); la internalització mitjançant una societat mercantil (empresa) de propietat municipal (escenari 2); i la internalització al propi ens de l’ajuntament (escenari 3). A nivell econòmic, l’opció que implica més despesa directa és l’externalització, per uns 30.000 €, a causa principalment del benefici industrial. A nivell qualitatiu, l’informe també defensa diversos avantatges de la gestió interna, i concretament de l’escenari 2 enfront del 3.

 

Per alguns dels membres d’aquella Comissió d’Estudi, inclosos els representants de la CUP, aquell estudi era prou concloent per recolzar la municipalització en l’escenari 2. Tot i així, la conclusió de la comissió, al mes de juliol de 2022, va ser que faltava més informació a recollir, especialment pel que fa a l’impacte en l’estructura de l’ajuntament. L’impuls de la part de la comissió més favorable a la municipalització, inclosa ERC, va insistir en la necessitat de no aturar-se, fer els treballs tècnics que faltaven, i constituir una segona comissió, encara que estiguéssim esgotant la legislatura.

 

A partir d’aquell moment un grup de treball tècnic va començar a elaborar un informe amb aquells aspectes que la primera comissió havia trobat a faltar. En especial, es van fer estimacions de la dedicació de diferents departaments de l’ajuntament, valorats en euros, que també s’ha anomenat despesa indirecta. La primera conclusió va ser descartar la gestió pel propi ens, que era la que implicava una major despesa indirecta. Aquesta estimació de dedicació de personal de l’ajuntament també és major en l’escenari 2 que en l’1, però no suficient per compensar la despesa directa, de manera que l’opció més barata seguiria sent la societat mercantil de propietat municipal. Finalment, l’estudi preveu 40.000 € en despesa de gerència i administració per l’escenari 2, que acaba donant una xifra de 18.000 € més car que l’escenari 1. A més, aquest informe enumera diferents avantatges i inconvenients, a nivell qualitatiu, de la internalització de l’escola.

 

Finalment, el no

 

Es va elaborar un esborrany de memòria de la segona Comissió d’Estudi. Aquest esborrany recollia tota aquesta informació i arribava a la conclusió que la forma més eficient i sostenible de gestionar l’escola bressol era mitjançant una societat mercantil municipal, l’escenari 2. Ara bé, en la darrera reunió de la comissió, quan els representants d’ERC es van haver de pronunciar sobre si recolzaven aquesta memòria, van dubtar i van demanar poder-ho consultar. Més de dues setmanes després, davant de la nostra insistència demanant una resposta, vam aconseguir una reunió per parlar-ne i van comunicar als membres de la comissió de la CUP que no ho recolzarien, i per tant que la municipalització no seguia endavant.

 

Volem destacar que no ha sigut fins al moment decisiu en el que només depenia d’ERC poder seguir endavant, que no han dit que no. Mentre hi ha hagut la possibilitat que el procés quedés aturat per altres motius, com ara una negativa dels tècnics o impediments jurídics, ERC ha mantingut l'ambigüitat, o fins i tot ha animat seguir endavant. Ara bé, quan finalment només depenia d’ells ha sigut quan definitivament ens han comunicat que no tiraria endavant.

 

Una empresa municipal multiserveis pel futur

 

La gestió directa de l’EBM que proposa la CUP és mitjançant una Societat Mercantil que sigui propietat al 100% de l’ajuntament, amb control democràtic i una selecció de personal per criteris professionals i garantint la igualtat d’oportunitats. Aquesta empresa municipal seria l’eina per a què en un futur l’Ajuntament pogués internalitzar altres serveis, com ara la neteja d’equipaments, el Casal d’Estiu Municipal o la recollida d’escombraries, o crear-ne de nous. Per poder aconseguir això cal fer un replantejament general del funcionament i les prioritats de l’Ajuntament, i per tant un govern que no vulgui seguir fent el mateix que sempre.

 

Mentre hem fet això, no hem descuidat l’escola

 

Durant aquests cinc anys que s’ha estudiat la internalització d’El Petit Corb s’han fet dues licitacions i aviat (abans d’acabar la legislatura) es farà la tercera. S’ha seguit d’aprop el compliment del contracte i el dia a dia de l’escola, s’han fet diverses modificacions de contracte. S’han fet millores i s’ha augmentat l’aportació econòmica.

 

El principal canvi ha sigut la pujada de salaris. Per tal d’apropar-nos a la mitjana de salaris d’escoles semblants de la zona, el 2018 es van fer pujades de salari que en la majoria de casos superaven el 30%. També s’han fet altres millores laborals, com ara poder gaudir de dies d’assumptes personals.

Pel que fa al servei, s’ha augmentat el personal en època d’adaptació les primeres setmanes, que són les més complicades, i s’han posat vetlladores als alumnes que tenien informe del CDIAP conforme ho necessitaven. S’ha augmentat les activitats dirigides a les famílies i s’ha comprat més material educatiu. S’ha canviat el sistema de filtratge d’aigua per un de més ecològic.

 

Els anys 2020 i 2021 van ser molt convulsos degut a la pandèmia del COVID-19. Durant el tancament total de març a juny de 2020 es van mantenir les treballadores en plantilla, sense ERTO. El setembre de 2020 es va mantenir la plantilla, tot i disminuir el nombre d’alumnes i grups, per poder garantir i millorar la normativa de grups bombolla. Es van instal·lar tanques addicionals als jardins per organitzar l’arribada i recollida diària dels infants per part de les famílies i poder separar els patis. De fet, es van utilitzar els espais exteriors més que mai.

 

Aquesta aposta per l’escola també s’ha reflectit en el pla econòmic. El contracte de gestió de l’escola es financia per dues bandes: les quotes de les famílies i l’aportació de l’ajuntament. L’ajuntament rep subvencions que paguen la major part de l’aportació, i la resta és el que anomenem aportació municipal neta. A banda, l’ajuntament paga el salari del conserge, els subministres, les obres i les reposicions.

 

El curs 2017-2018, l’últim abans que la CUP governés, l’aportació municipal era d’uns 92.000 €, dels quals uns 80.000 € estaven subvencionats per la Diputació de Barcelona. Pel curs 2023-2024 l’aportació serà d’uns 392.000 €, amb uns 278.000 € subvencionats per la Generalitat. Ha baixat dràsticament l’aportació de les famílies degut a la gratuïtat de l’escolaritat a I2 (l’últim curs, per infants de 2-3 anys). No s’ha apujat cap quota malgrat el fort increment de l’IPC els darrers temps. I l’aportació municipal ha augmentat un ordre de magnitud, superant els 100.000 €.

 

En definitiva, els esforços per municipalitzar l’escola no han anat en detriment de l’atenció de l’ajuntament a la pròpia escola, sinó tot el contrari.

 

I ara què?

 

Tots els treballs que s’han fet serviran per deixar llesta, ben a punt, la municipalització per poder-la realitzar la legislatura vinent. La CUP segueix aquí i manté el seu objectiu de municipalitzar El Petit Corb. Seguirem fent pedagogia de les millores que comporta i de la importància de prioritzar aquest servei. I seguirem acumulant forces per a aconseguir-ho quan abans millor.