Quan et plantes davant d'una oposició amb més de vint anys d’experiència política, t'esperes dues possibles realitats:

Persones coneixedores de la problemàtica del municipi, amb ganes d’aportar propostes vàlides per millorar la vida del veïnat. O per contra, persones amb moltes ànsies de poder. És molt decebedor trobar-se amb la segona realitat: polítiques i polítics que han cregut que se'ls ha fet fora i arrosseguen una rancúnia que va molt més enllà de fer bona política.

Senyores i senyors de l’oposició, no tot val! No val enganyar les persones i jugar amb les seves esperances. Per què els hi volen vendre unes actuacions impossibles de portar a terme? Si hi havia possibilitats de solucionar la problemàtica, per què no ho van fer quan vostès governaven? Serà que part del problema el van crear els seus partits? I ara es volen posar la medalla d’un impossible? Quanta arrogància per part de la cap de l’oposició contestant amb un “i?” a la regidora de serveis públics quan dona l’explicació de vot. Quines ganes de marejar la perdiu (ja no són coloms) quan la regidora respon a les seves preguntes que qüestionen el compliment de les normatives de seguretat vial dels vehicles i les condicions de seguretat laboral de les treballadores de l’empresa de residus. Quina impertinència demanar tantes explicacions de si es compleixen les normatives d’un servei, per contestar-li a la regidora que aquesta no és la resposta esperada d’un partit antisistema com la CUP.

Si ser antisistema és oferir el dret de les persones a decidir en quin país volen viure, lluitar per garantir drets socials i laborals, recolzar i exigir lleis d’igualtat de gènere i raça, protegir els drets sexuals de tothom per viure amb plena llibertat, etc. Doncs sí, aleshores ens considerem antisistema. Què esperaven, què per ser antisistema no compliriem amb unes normatives que són bàsiques per a l'òptim funcionament d’un servei i per la seguretat de les seves treballadores? A la cap de Força Corbera li va semblar curiós. El que és curiós és que estiguin fent una oposició tan poc constructiva i es mostrin tan a la desesperada per ocupar de nou la butaca.