La CUP entén les ordenances fiscals com una de les poques eines del sistema que poden servir per avançar en la transformació social i per acostar-nos a una redistribució i socialització de la riquesa. Entenem que en una situació de crisi com l'actual, que afecta principalment a l'endeutament familiar i a les classes populars de Corbera, s'hauria de fer una revisió profunda de la concepció i definició de les ordenances fiscals en general, per poder garantir serveis tant importants com la cultura, l'esport o l'educació, entre d'altres.

 

            Enlloc d'això, el govern municipal proposa unes modificacions amb poca ambició i que presenten dubtes sobre si afavoriran allò que es proposen.

 

            Des de la CUP volem que les ordenances, les taxes i els preus públics es basin en la  progressivitat, és a dir: que qui té més pagui més, i qui té menys pagui menys. Això afavoreix una redistribució de la riquesa, promou l'accés a tots els serveis de les persones amb més dificultat i aconsegueix uns ingressos més elevats per l'Ajuntament per poder fer front a les despeses en serveis. Evidentment per tal que tot això sigui efectiu, hi ha d'haver un clar control de la despesa supèrflua, tant en sous de la classe política com en la mala gestió, com en obres que no siguin prioritàries.

 

            Les al·legacions que presentem són sobre l'Ordenança Fiscal 11 (Taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’activitat de la ciutadania i les empreses), l'Ordenança Fiscal 1 (de l'Impost sobre Béns Immobles, l'IBI) i sobre l'Ordenança Fiscal 36 (Recollida d'escombraries).

 

            L'equip de govern ha proposat una disminució del 50% de totes les taxes regulades per l'Ordenança Fiscal 11, de manera indiscriminada. Tant ara, com si es confirma la rebaixa, tots els negocis paguen les mateixes taxes, independentment de si es tracta de petit comerç local, grans superfícies o oficines bancàries. En la nostra al·legació, demanem que que aquestes taxes tinguin quotes diferenciades per superfície i tipus d'activitat per tal de no perjudicar el comerç de proximitat.

 

            L'IBI és un impost que grava la propietat privada, però en la seva concepció no és progressiu, sinó que és directament proporcional al valor cadastral. Cal canviar aquesta concepció, per a la qual cosa les competències són a nivell estatal. Mentre això no canviï, els municipis poden aplicar bonificacions i subvencions per tal d'alleugerir el pagament de l'IBI a aquelles famílies amb més dificultats. També es pot fer pagar més IBI a les grans propietats no residencials i reduir al mínim les facilitats que tenen promotores urbanístiques i l'església, tal i com proposem a les nostres al·legacions. Per altra banda, cal una revisió del valor cadastral del municipi, que actualment data de 1999. Entenem que amb l'esclat de la bombolla immobiliària molts habitatges tenen un valor cadastral inclús superior al seu valor de venda real en l'actualitat, cosa que fa que moltes famílies hagin de pagar un IBI totalment desorbitat per la seva capacitat econòmica. Calen molts canvis a l'IBI, i el govern no en proposa cap de substancial: és per això que hi presentem diverses al·legacions.

 

 

 

            El grup municipal de la CUP presenta les següents al·legacions a les modificacions de les ordenances fiscals aprovades inicialment al ple de 25 d'octubre de 2016:

 

1.Ordenança Fiscal número 11. Taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’activitat de la ciutadania i les empreses. Modificar l'Article 6, de la quota tributària, modificat inicialment en el ple de 25 d'octubre de 2016, per tal d'establir unes taules de quotes diferenciades en funció de l'activitat i de la superfície de l'establiment per tal d'afavorir el petit comerç de proximitat.

 

2.Ordenança Fiscal número 1. Impost sobre Béns Immobles. Aplicar tipus majors i diferenciats per cada ús als béns immobles urbans d'ús no residencial de valor cadastral més alt, tal i com preveu el text refós de la LRHL, article 72.4.

 

3.Ordenança Fiscal número 1. Impost sobre Béns Immobles. Aplicar un recàrrec del 50% de l'IBI als immobles d'ús residencial que es trobin desocupats de manera permanent, tal i com preveu el text refós de la LRHL, article 72.4. Aprovar, en el mateix ple, la creació d'un reglament que determini la condició d'immoble desocupat de manera permanent. Així demanem que s'inclogui en l'article 5è un nou apartat que diria així:

«Article 5.6

S'exigirà un recàrrec del 50% de la quota líquida de l'impost pels immobles d'ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent. S'entendrà com a habitatge desocupat aquell en el qual es donin les següents circumstàncies:

- no hi figuri empadronada cap persona .

- que no es registrin consums d'aigua o, que tot hi haver-ni, l'habitatge no reuneixi les condicions mínimes de seguretat o salubritat que permetin la seva habitabilitat. »

 

4.Ordenança Fiscal número 1. Impost sobre Béns Immobles. Fer pagar l'IBI als edificis de l'Església Catòlica que no estiguin destinats al culte. Modificació de l'Article 4.C:

«Els edificis de de l’Església Catòlica que estiguin destinats al culte i que siguin afectes directament per l'activitat religiosa, en els termes previstos a l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu i els de les Associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes, en els termes establerts en els respectius acords de cooperació subscrits. »

 

5.Ordenança Fiscal número 1. Impost sobre Béns Immobles. Reduir del 90% al 50% la bonificació als immobles que constitueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària que preveu l'Article 5.2. Aquesta bonificació és del 90% a falta d'un acord del ple que l'estableixi; així doncs, proposem un acord per tal d'establir-la en el mínim legal, el 50%.

 

6.Ordenança Fiscal número 36. Taxa pel servei de recollida i transport d’escombraries i altres residus urbans domiciliaris. Augmentar el nombre de trams del valor cadastral en l'Article 6.1. Fins ara només hi ha establerts dos trams: inferior o igual a 97.000€ i superior a 97.000€, de manera que paguen la mateixa quota immobles que són molt diferents entre ells. Proposem una major diferenciació en diversos trams de valor cadastral, amb quotes que augmentin progressivament.