Em trobo a la Torreta, el local  on la CUP de Corbera porta a terme les seves assemblees. Ja està tot preparat: la càmera de vídeo, que s'encarregarà de captar les imatges d'aquesta entrevista, la gravadora, que ajudarà a redactar més tard la conversa, i el més important, el Xavier, la Miracle i l'Albert, els tres regidors de la CUP que han compartit govern amb ERC, PDeCAT i ICV.

Ara que esteu a les portes de la nova campanya electoral, com definiríeu l'experiència d'aquest darrer any dins l'ajuntament?

Xavier Una experiència bastant enriquidora, hem constatat certes coses de la institució que ja sabíem  i ens n’hem trobat d'altres que desconeixíem. Un exemple seria el tema de l'administració  que és molt feixuc  i certes dinàmiques que hi ha dins d'alguns ajuntaments adquirides de molts anys enrere. Des de la CUP hem entrat amb propostes trencadores  però costa canviar certs mecanismes.

Miracle Per mi molt interessant, molt enriquidor. Crec que, de tant en tant, totes hauríem de passar per l'ajuntament per veure com funcionen les coses.

Albert Està sent tot un repte. Com comentaves, som quatre grups polítics, que tenim projectes molt diferents en molts aspectes. Tenim procedències diferents en l'àmbit polític i personal i hem de treballar junts. Va ser una feina important trobar en el pacte de govern idees que ens unissin.

En la candidatura passada vau aconseguir 851 vots, creieu que aquest any podeu superar aquests resultats i obtenir algun regidor més?

Miracle En aquesta nova candidatura estaré molt al darrere de la llista, però insisteixo amb els meus companys que hem de ser més regidors. Si volem  que hi hagi un canvi, creiem que hem de ser més i necessitem més vots a favor de la nostra manera de pensar i de fer.

Miracle, dels tres ets l'única que ha estat compaginant la tasca de regidora municipal amb la teva feina?

Miracle Sí. Precisament aquesta és la raó de  que en aquesta nova etapa em quedi a la rereguarda. Tinc un horari molt complet, treballo a Barcelona moltes hores. En el meu cas ha estat complicat compatibilitzar-lo. Entrar a l'ajuntament va  ser una mica precipitat. Ha  sigut cansat ; però tot això m'ha vingut com un regal i com un regal ho he acceptat.

Xavier i Albert, a què us dedicàveu abans d'entrar a l'ajuntament?

Xavier
Jo he fet de tot. Just abans d'entrar a l'ajuntament estava fent feines de transcripció com a freelance, sobretot per a una empresa que es dedicava a transcriure judicis. També ho compaginava amb altres feines de periodisme, o fent notícies per a empreses.

Albert Jo sóc professor de secundària. He estat a l'Institut de Can Margarit aquí a Corbera. La decisió de deixar aparcada la meva feina va ser bastant difícil a escala personal. Estava molt engrescat a ple curs, era un moment complicat per deixar l'institut, havia de posar-me a per totes a l'ajuntament.

I com es compagina la política amb la vida familiar i personal.

Xavier És difícil. Jo tinc dos nanos petits, i moltes vegades la feina de regidor l'has de realitzar en horaris que són difícils de compaginar  amb la família. Per sort porto les regidories de medi ambient i serveis públics i m'ho puc compaginar bé per poder fer la feina en horaris de matí i alguna tarda. No és una regidoria que hagis d'anar a molts actes el cap de setmana.

Albert Jo, que no tinc responsabilitats familiars, he pogut  bolcarme totalment en aquesta tasca, això ha estat part de les circumstàncies. Vam entrar en el govern quan quedava un any escàs perquè s'acabés la legislatura, i havíem d'entrar amb totes les forces. Des de la CUP intentem explicar que la tasca de regidor no hauria de ser una professió, una feina només d'uns quants experts, tothom hauria de poder passar per aquesta tasca. Al final és l'administració i l'esforç de tots, per tant els professionals i els que saben com funcionen les coses són els tècnics de l'ajuntament, els professionals de debò. Tothom hauria de tenir l'oportunitat i el dret de passar per aquesta opció dins de la nostra societat.

La gent del poble us sol identificar com polítics del seu municipi?

Xavier De vegades em comparo amb un professor d'escola que surt pel municipi i es troba amb algú que li parla del seu fill. Jo, que sóc de serveis públics, de vegades amb el tema de les escombraries la gent  em veu pel carrer i  em para, i intentes que entenguin que aquell potser no és el moment.

Albert Encara em trobo que em pregunten com em va la feina a l'institut, encara hi ha gent que no ho sap. O gent que em diu que s'ha trencat no sé què del carrer o que el llum no funciona.

Que ha estat el més gratificant per a vosaltres durant aquest temps?

Miracle Personalment, entrar en aquest món que fins fa quatre dies no coneixia i que realment és molt interessant.

Xavier Per una banda veus que dins de la institució, les coses són lentes i són difícils de canviar, però de vegades quan pots aconseguir coses que beneficien a molta gent, a gent que ho està passant malament, o quan veus que hi ha projectes que poden tirar endavant donant un cop de mà. Per exemple: fent noves bonificacions per a gent amb dificultats econòmiques, o rebaixar-los la taxa d'escombraries. Amb el tema de l'habitatge hi ha un problema molt greu i veiem gent amb situacions molt desesperants. Projectes grans també n’hem engegat, però amb el poc temps que portem de govern... Si tornem a sortir, tindrem l'oportunitat d'iniciar projectes més grans i engrescadors per  millorar la vida de les persones.

Albert Un dels projectes grans era el tema de municipalitzar l'escola bressol, i de fet, quan vam entrar al govern, ens vam trobar que  era una patata calenta que teníem, perquè, per terminis, era molt important  convocar en aquell moment el concurs per a la gestió de l'escola bressol. Però un cop que vam començar el procés, ens vam adonar que hi havia un altre problema més greu, i que no havíem  sigut capaços de veure'l des de l'oposició. Es tractava del salari de les treballadores de l'escola. Era una vergonya que tinguessin uns salaris tan baixos. Ser capaços d'afrontar-ho i seure a parlar amb les treballadores  per solucionar-ho, i aconseguir un augment dels sous, que fossin significatius i que fossin coherents amb l'objectiu de municipalitzar l'escola bressol, ens va portar molta feina, però... un dia,  a mitjans d'agost, que a l'ajuntament gairebé no hi havia ningú, i que va resultar que jo era l'alcalde accidental en aquell moment i poder signar el contracte, aquell dia va ser un d'aquells moments gratificants, tot i que em trobava en un moment bastant solitari.

Xavier Una de les coses que és un distintiu de la CUP, és el tema de prendre les decisions, i que el poder sigui de baix cap a dalt, no com la política que s'ha fet sempre, que hi ha un regidor o una regidora d'un partit polític i que són quatre i prenen ells les decisions. Nosaltres el que intentem és treure la política dels despatxos i portar-la a diferents llocs, i veure que de vegades es formen debats en alguna jornada participativa, llavors veus que la gent té unes idees i unes propostes, amb ganes de tirar-ho endavant, que no fa falta que només hi hagi un polític o política per fer les coses. És gratificant quan veus un projecte que neix de la força de la gent. Aquest apoderament de la ciutadania és bastant gratificant.

Albert També el fet de veure la participació i les ganes de la gent. Per exemple, quan tinc reunió amb les AMPES surto d'allà súper optimista, si traslladéssim el tipus de gent que està a les AMPES a la societat, tindríem una societat molt apoderada, optimista, treballadora. Persones que tenen una família, que tenen la feina i que després d'això també es dediquen a participar en les AMPES amb il·lusió i ganes i organitzen coses, i te les expliquen i les defensen, i com s'estimen la seva escola, surts amb moltíssima energia.

Algun aspecte negatiu? O limitacions amb les quals us heu pogut trobar?

Xavier Al cap i a la fi sabem que estem en un ajuntament, una institució dins del sistema capitalista, que per molt que vulguis canviar coses, són molt difícils de canviar. Conjugar amb un peu al carrer i un altre a la institució, farà que un dia ens acabem partint, perquè no sabem molt bé fins a quin punt podem fer-ho. De vegades és frustrant, estàs allà a dins intentant canviar coses i veus que fas les coses com es feien anteriorment. Hi ha certes dinàmiques que costen molt de canviar, això genera molta frustració i molta feina. Molts dies apago l'ordinador i me'n vaig al carrer, que és  on et pots sentir més còmode. De vegades et diuen que quelcom no es pot fer, i si et trobes amb certa pressió popular, tot aquell engranatge tan complicat, veus que té sortida, i te n'adones que altres polítics que potser no ho veien tan clar ho comencen a veure. Aquest és l'aspecte negatiu que ja coneixíem abans d'entrar.

Albert En relació a les municipalitzacions, una cosa que és coneguda és que la legislació facilita molt les privatitzacions i en canvi les municipalitzacions o la internalització no tenen tantes garanties. La legislació vigent té un cert marge de maniobra, facilita els moviments cap a un sentit i els dificulta cap a l'altre.

Com ha estat la relació dins de l'ajuntament amb els companys dels altres partits?

Miracle La nostra entrada va ser una mica forçada. Per la situació nacional, tots ens vam veure obligats a fer pinya per fer una cosa més gran que el que en aquell moment hi havia al municipi. Tots tenim la nostra visió i evidentment som grups diferents.  En un altre moment hagués estat difícil que haguéssim pogut confluir en un pacte. Trobo que no ha anat malament, tots tenim les nostres idees i la nostra manera de fer les coses, ens n’hem sortit força bé. Penseu que hem tingut molt poc temps i que majoritàriament era gent que havia estat a l'ajuntament i els nous hem hagut d'aprendre. En general ha anat bé, hem fet una bona pinya, si no hi hagués hagut alguna petita topada haguera estat fals, perquè som molt diferents.

Albert I en el dia a dia anem per feina, no ens fixem tant de quin partit polític és cadascú, sinó de col·laborar i treballar i que tiri endavant.

I tothom va tirant o hi ha algú que posa complicacions?

Quan algú posa sobre la taula una opinió diferent, és perquè creu que és millor anar cap allà, i té la seva part de veritat, i el seu suport popular. Quan algú ens ha posat traves, o ens ha portat la contrària o ha proposat coses que a nosaltres no ens agradava, hem hagut de fer una confrontació política, intentant defensar la nostra postura políticament, perquè crèiem que havíem de fer una cosa o una altra, i no ha estat una qüestió d'interrompre la feina d'algun altre regidor o persona. i h En moltes ocasions  hem hagut de debatre llargament certs temes i hem tingut debats molt rics i intensos en una taula amb deu persones amb visions diferents, de partits polítics diferents.

Xavier Des del primer dia que vam decidir que faríem la moció de censura, i que pactaríem aquest govern a quatre, tothom era conscient que seria un govern de coalició amb ideologies molt diferents, i que ens uniria una complicitat per la situació política que encara estem vivint a Catalunya. Hi ha diferències polítiques, però també és important saber arribar a consensos i acords, ja no parlo tant com a cupaire, sinó com a politòleg.

Aquesta pregunta no va dirigida a militants de la CUP, sinó a ciutadans catalans. Que n'opineu de la repressió actual per part de l'estat?

Miracle Molt enfadada amb tot el que està passant, amb el que estem veient, des del meu punt de vista és molt greu, molt escruixidor. Hem de tenir molt clar que hem de sortir, que hem de prendre una decisió, i que no ens podem quedar assegudes a casa. De fet és el que em va passar fa quatre anys, no m'agradava el que veia i vaig començar a moure'm. Considero que hem de continuar caminat i exigir el que considerem que és el nostre deure i la nostra obligació.

Albert La repressió política té com a objectiu que els ciutadans en general ens reprimim, que no sortim al carrer, que no reivindiquem els nostres drets i que deixem les coses tal com estan. La repressió fracassarà en el punt en què nosaltres seguim avançant i ens apoderem, i que ens adonem que la repressió serveix per mantenir la situació, les lleis i el repartiment de poders. Això no és nou d'ara, sempre hi ha hagut repressió i muntatges policials, i gent que ha estat a la presó de forma injusta durant molt de temps. Ara els presos polítics tenen molta més repercussió, hi ha molta més gent que és conscient que hi ha repressió política. El moviment independentista ha sigut prou fort per posar l’Estat contra les cordes  i molta gent s'ha polititzat i s'ha adonat que l'Estat és un estat policial i repressor. Sóc optimista i crec que això ens pot aportar unitat en contra de la repressió de l'estat.

Xavi S'ha de mirar des d'un punt de vista positiu, encara que sigui difícil, ja que estem en una situació molt preocupant i molt delicada, però al cap i a la fi aquesta repressió només demostra debilitat, l'Estat mai s'havia sentit tan qüestionat i tan  feble com ara mateix. És impossible  oblidar i deixar de banda el que va passar l'1 d'octubre, el que va passar aquell dia va desbordar tot el que hi havia previst i va demostrar que la gent és capaç de sortit al carrer i de desafiar l'estat i no només la gent polititzada. A les escoles hi havia les nostres mares, les nostres àvies, les nostres tietes. Era impensable fa deu anys veure les imatges que venien de tot arreu, amb la repressió policial, i que la gent continués allà defensant les escoles per poder votar. El discurs del rei de l'1 d'octubre és la derrota de l'estat.

 

Compartiríeu govern amb aquells que van donar suport a l'aplicació de l'article 155?

Albert El fet que el PSC fos còmplice de l'aplicació del 155 i per tant de tota la repressió que hi havia en aquell moment, va fer que veiéssim la necessitat de fer la moció de cesura en contra el PSC. En aquell moment amb els altres partits havíem d'estar units i fer un pacte de govern. Se'm faria molt difícil imaginar quina circumstància tan greu ens podria portar a fer govern amb un partit que fos còmplice de la repressió del 155.

I per anar acabant, partint de la base que "creure és crear", i si tinguéssiu l'oportunitat de fer realitat un somni, aquest quin seria?: pensant en el municipi i, anant més enllà, pensant en el món?

Xavi Si estem aquí és per això. És evident que el sistema capitalista està en crisi i que està mostrant la seva cara més dura. Hi ha moltíssima gent, no només a Catalunya, sinó arreu del món,  on les desigualtats són cada cop més grans. Anem a pitjor, estem veient un creixement de l'extrema dreta preocupant en l'àmbit mundial , i drets que semblaven intocables   són qüestionats. Somiar cap aquest món que necessitem sembla utòpic, però al cap i la fi és el que volem aconseguir, pas a pas.

Miracle El que tinc molt clar és que aquest món no funciona, que hem d'anar cap a una solidaritat més gran, més equitat, cap a un món més verd i ecològic. Hauríem de ser més respectuoses amb el nostre planeta o ens n'anem totes al carall.

Albert Una de les coses que desitjaria és la igualtat d'oportunitats, de crear un bon futur pels infants. Moltes vegades  tinc la sensació que estan condicionats per les circumstàncies econòmiques. Tothom- hauria de tenir les mateixes  oportunitats per poder prosperar. O amb el tema de l'habitatge, no haurien d'haver-hi cases buides, a Corbera, ni esquelets de cases a mig construir; si ja no hi fossin es podrien replantar els boscos que ara ocupen. I, per altra banda, que ningú tingués dificultats per accedir a un habitatge.

En acabar, l'Albert agraeix el moment de l'entrevista. Remarca que els ha servit com a reflexió i per poder parlar de l’experiència que els genera tanta implicació.
I el Xavier, afegeix que no només són les tres persones que avui estan aquí, que darrere hi ha tota una gentada i posa en valor les assemblees que duen a terme,  ja que les decisions es prenen col·lectivament. Somrient parla de teràpia política, i tanca la conversa definint el grup com fort, no tant sols a nivell polític, també a nivell humà.