El dimarts 20 de febrer hi va haver la sessió ordinària del ple ajornat del mes de gener. Aquest ple va ser el bateig institucional del govern de la vergonya, després del pacte entre el PdeCAT, el PSC, GIU i MpC. Volem destacar que per primera vegada l’equip de govern no va poder tirar endavant algunes de les seves propostes, com l’augment de taxes del cementiri municipal, cosa que va demostrar la poca cultura política de consensos amb els partits de l’oposició. Cal destacar que la situació de minoria es va veure incrementada ja que no van assistir al ple ni el nou regidor del govern per part del PdeCat, Èric Blanco, ni el regidor crossa del PP, Alfonso Olarte. 

Augment del 50% de les taxes del cementiri en 10 anys

Els dos primers punts de l’ordre del dia van ser l’aprovació de les actes de les sessions anteriors. El punt número 3 va ser un reconeixement extrajudicial de crèdits per un valor total de 8.192,46 euros. Recordem que això s’ha de fer per poder pagar factures d’anys anteriors. El punt número 4 era la modificació de l’ordenança fiscal número 12, per incrementar les taxes del cementiri municipal. L’augment, a petició de l’empresa, era del 4,5% per la majoria de serveis, excepte per la utilització de la sala de vetlles que es volia incrementar en un 7%. Aquesta proposta va ser rebutjada ja que els partits de l’oposició hi vam votar en contra. Des del nostre punt de vista, entenem que els serveis públics en general han de ser municipalitzats i per tant s’han de gestionar de manera pública, democràtica i transparent. Més, amb un servei com el del cementiri municipal, amb uns preus totalment desorbitats i amb empreses que s’aprofiten del moment emocionalment difícil que suposa enterrar una persona propera. Des del punt de vista del govern i l’externalització del servei, també considerem que l’augment no està justificat, ja que des que el servei va ser externalitzat el gener de 2006, al gegant funerari Altima, els preus han incrementat un mínim del 50%. Segons l’empresa aquest augment és per justificar unes inversions que l’empresa quantifica en 382.000 euros, cosa que també vam posar sobre la taula, que dins d’aquesta lògica i per tal que no perjudiqués a la ciutadania, les podria haver finançat el propi Ajuntament. Per posar dos exemples d’aquest increment de les taxes, veiem com la concessió del nínxol amb ossera el 2006 costava 1.261,40 euros i la proposta del govern el volia fixar en 1.846,52 euros pel 2019. O la concessió del nínxol sense ossera que el 2006 costava 1.112,40 euros i pel 2019 es volia incrementar fins els 2.141,21 euros. Tot això, a més amb una justificació per part del regidor de serveis públics, Andrés Palacios, assegurant que era per garantir l’equilibri financer de l’empresa ja que el cementiri generava pèrdues i que això una empresa no s’ho podia permetre. 

Dubtes sobre la inversió en enllumenat

El punt número 5 era la modificació del contracte de gestió de l’enllumenat públic per inversió. Aquest punt respon a la necessitat de la millora de l’eficiència energètica que està estipulat en el contracte externalitzat amb l’empresa Elecnor. La proposta presentada per l’empresa era la substitució de 1.787 lluminàries amb tecnologia LED que permetria ajustar les potències a cada tipologia de carrer i a més un estalvi en el manteniment d’aquestes. Tot això amb una inversió de 563.337,75 euros que suposadament es podria finançar amb l’estalvi energètic que el canvi de lluminàries provocaria. La proposta també va ser rebutjada amb el vot contrari dels grups de l’oposició. Des de la CUP vam plantejar un cop més la necessitat de la gestió pública del serveis municipals i tot i considerar que la proposta és beneficiosa en termes ambientals i energètics pel municipi, no hi podíem donar suport. Bàsicament, ja que la inversió es finança a 13 anys i cada any es revisarà l’amortització amb un tipus d’interès de l’Euribor més el 3,5%, deixant clar que mai podria ser inferior al 3,5%, és a dir es volia aplicar una clàusula sòl en un contracte públic, que nosaltres només entenem com un mecanisme de l’empresa per poder tenir un benefici amb aquesta inversió. A més, també considerem que si la inversió es fa mitjançant concurs públic hi podria haver un estalvi encara més gran de la despesa, per tant considerem que malgrat la proposta sigui beneficiosa, cal replantejar-la per tal que pugui tirar endavant.

Plaça 1 d’octubre i argumentacions falses

El punt 6 de l’ordre del dia era la denominació de la Plaça 1 d’Octubre. En qüestió es volia posar aquest nom a la plaça que hi ha davant la biblioteca i que actualment no té nom. Aquest era un punt que sortia com a conseqüència del pacte de la vergonya entre el PSC i el PdeCAT. En l’exposició dels motius d’aquest punt, el nou regidor Pol Ejarque va voler explicar el pacte de govern que havien fet amb el PSC. En la seva argumentació, va voler vestir el pacte com una millora per la població de Corbera davant el “bloqueig” que s’havia instaurat a l’Ajuntament després de la sortida d’ERC de l’equip de govern. A més, va assegurar que han hagut de fer aquest pacte davant la impossibilitat de fer un govern fidel a la República, ja que les forces polítiques majoritàries de l’oposició (és a dir ERC i la CUP) no ens havíem pogut posar d’acord. Evidentment, no podem més que denunciar les mentides expressades pel regidor Pol Ejarque, ja que a més d’intentar vendre el seu pacte de la vergonya com un mal menor i inevitable, és absolutament mentida que des de la CUP es vetés al PdeCAT per formar un govern fidel a la República a Corbera. Com ja vam fer públic en el nostre comunicat (que podeu veure en aquest enllaç http://corbera.cup.cat/noticia/el-pdecat-entra-al-govern-de-la-vergonya-amb-el-psc), la CUP va ser qui va iniciar les converses amb tots els partits del consistori, excepte el PSC i el PP, per intentar fer una moció de censura. Sobre la taula vam exposar en totes les reunions, que nosaltres estàvem disposades a entrar al govern respectant les línies generals de les polítiques dutes a terme per ERC (malgrat estar-hi majoritàriament en contra) i fins i tot a donar suport a la moció de censura i quedar-nos a l’oposició. Respecte al sentit de la Plaça 1 d’Octubre i malgrat evidentment estar a favor de posar aquest nom a un carrer o plaça del nostre poble hi vam votar en contra. Creiem que aquesta pressa en la denominació de la plaça és fruit de l’intent de rentat de cara que vol fer el PdeCAT després del seu pacte de la vergonya i a més creiem que pot haver-hi altres llocs més representatius per posar-li el nom 1 d’octubre. També vam voler recordar, que des de la CUP estem proposant des del 2012 que aquest indret sigui anomenat com a Plaça de la Independència i així ho fem notar a la Marxa de Torxes anual de cada 10 de setembre, col·locant-hi una placa commemorativa. Gràcies a aquesta reivindicació es va tirar endavant la Comissió del Nomenclàtor, que únicament s’ha reunit per decidir la seva composició, però no per treballar-hi, malgrat constituir-se fa gairebé dos anys. Finalment i davant del rebuig de la majoria de forces, el regidor PdeCAT va decidir retirar la proposta per obtenir un consens més ampli.

Suport a la vaga feminista del 8 de març

El punt 7 era una moció presentada per ERC, per la recuperació del poder adquisitiu del sistema públic de pensions davant els atacs del govern espanyol per la seva privatització. La moció es va aprovar per unanimitat. El punt número 8 era també una moció d’ERC per donar suport a la vaga general del 8 de març. Des de la CUP vam demanar que es fessin un parell de modificacions per tal que la poguéssim aprovar. En primer lloc deixar clar que la vaga està convocada pel moviment feminista i que té la cobertura legal de 24 hores ja que així ha estat convocada per diferents sindicats com la CGT o la CNT. En segon lloc, demanar que es parli amb les entitats i treballadores de l’Ajuntament per difondre la vaga. Malgrat creure que era una moció amb arguments de mínims, creiem que és important que des de l’Ajuntament es faci difusió i visibilització de la vaga. La moció també va ser aprovada per unanimitat. El punt número 8 era una moció presentada per la CUP, en nom de la Plataforma Stop pujades al transport, que entre altres mesures demanava la retirada immediata de l’augment de les tarifes del transport públic a l’Àrea Metropolitana per aquest 2018 i congelar els preus al nivell del 2013. La moció també va ser aprovada per unanimitat de tots els grups. Finalment es va donar compte de diversos assumptes, especialment volem destacar la baixa com a regidor del PdeCAT, Èric Blanco, segons va explicar en una carta per motius laborals que li dificulten seguir amb la seva tasca i pocs dies després d’haver signat el pacte de la vergonya amb el PSC. Finalment en l’apartat de precs i preguntes, des de la CUP vam voler demanar per la situació de l’habitatge, especialment de lloguer, que patim al municipi i què estava fent l’Ajuntament per tal de fer-hi front, ja que hem constatat un augment considerable dels preus de lloguer, conseqüència de la situació que s’està vivint a poblacions properes com a Barcelona. Demanem un pla de xoc real des de l’Ajuntament per poder fer front a una situació cada cop més preocupant.