El dimarts 14 de març hi va haver una nova sessió plenària ordinària de l’Ajuntament de Corbera. Com a notes destacades, esmentarem un nou capítol del serial del Pla d’Acció Municipal (PAM) on l’Ajuntament ha decidit canviar el model de finançament d’una part dels 6 milions d’euros. També destaquem l’aprovació de la moció presentada per la CUP a favor de la integració de Corbera a la Xarxa de Municipis LGBTI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transexuals i Intersexuals) i la negativa de l’equip de govern a la creació d’un banc de terres per considerar-la una eina poc útil.

Transport públic i planejament

El primer punt de l’ordre del dia, com sempre va ser l’aprovació de l’acta anterior. El segon punt era l’aprovació del nou conveni per la millora del transport públic entre l’Ajuntament, l’Associació del Transport Metropolità (AMTU) i l’empresa Autocorb. El conveni augment la partida que haurà d’assumir l’Ajuntament pel 2017 fins als 301.421,51 euros. Aquest augment ve destinat bàsicament per la millora de la línia L2, especialment en la seva adequació per tal que concordi amb els horaris de l’Institut de Corbera. A més, des de l’oposició es van fer algunes preguntes relatives al transport públic. En primer lloc sobre el bus nit, que malgrat la satisfacció per aquesta conquesta, hem tingut queixes de persones que demanen si es pot allargar el servei, ja que actualment l’últim autobús que surt de Barcelona ho fa a les 2:00 de la matinada. Des de l’equip de govern es va contestar que allargar aquest servei seria molt costós i que de moment volen que es consolidi i després ja ho estudiaran. D’altra banda, també es va respondre en sentit positiu sobre l’allargament de 30 minuts de l’últim servei d’autobús diari des de Barcelona, per la reivindicació de moltes persones que surten més tard de la feina i no hi arriben i que en breu es posarà en marxa una prova pilot sobre el transport a demanda. Tot els grups hi vam votar a favor. El punt 3 era l’aprovació provisional de la modificació del PGO en relació amb el sistema d’equipaments. Aquest punt era un mer tràmit legislatiu, ja que després dels 30 dies d’al·legacions, que no se n’han presentat, i dels informes de diferents àmbits relacionats amb els equipaments. Des de la CUP ens vam tornar a abstenir, igual que vam fer en el ple d’aprovació inicial, ja que malgrat el fons ens sembli important, per evitar les expropiacions forçoses derivades de la nefasta legislació del planejament, no acabem de veure clar que s’introdueixi la figura dels equipaments público-privats.

Més serveis privatitzats

El punt número 4 era l’aprovació del Conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal per a la gestió del Servei d’Atenció a la Dependència (SAD). Aquest és un servei que l’Ajuntament presta conjuntament amb el consell comarcal i el conveni actual acaba el juny d’aquest any. La part més  interessant és que gairebé es doblen el nombre d’hores d’aquest servei que l’Ajuntament ofereix. La part més denunciable per nosaltres, és que aquest servei es licita a una empresa privada, fins ara estava en mans de Clece, filial del conglomerat d’empreses d’ACS, que ha tingut diferents demandes d’explotació laboral per part de les seves treballadores. El regidor de Benestar Social, Arturo Martínez, va reconèixer que hi havia hagut queixes de les usuàries i tècniques en la prestació del servei per part d’aquesta empresa i que per això havien demanat al Consell Comarcal que en la futura licitació, no tingui tant de valor en el concurs la part econòmica, que sempre fa que les grans empreses puguin guanyar els concursos. El regidor també va assegurar que, malgrat al conveni hi surti la fórmula del copagament, a Corbera l’Ajuntament assumeix el 100% del cost del servei. Des de la CUP hi vam votar en contra, ja que estem en contra de la privatització dels serveis públics i més encara d’un servei tan important i delicat com és el Servei d’Atenció a les persones dependents. El punt cinquè era l’aprovació de la delegació de competències a l’alcaldia per la tramitació de la petició al Ministeri d’Hisenda espanyol. Aquest punt senzillament era un mer fet burocràtic i venia donat del passat ple del mes de novembre, on l’Ajuntament va demanar al Ministeri d’Hisenda espanyol l’augment d’una plaça a la policia local de Corbera. Des de la CUP com ja vam fer en el ple de novembre hi vam votar en contra, ja que considerem que l’Ajuntament necessita altres llocs de treball més enllà d’un nou policia, cosa per la qual no s’ha fet cap moviment.

La Modificació de Crèdit de 2 milions d’euros

El punt número 6 era una modificació de crèdit de gairebé 2 milions d’euros (cosa insòlita en una modificació de crèdit) i va anar acompanyat d’una explicació de la liquidació dels pressupostos. El fet més sorprenent d’aquesta liquidació és que l’Ajuntament s’havia trobat amb un superàvit de 2,3 milions d’euros, és a dir 2,3 milions d’euros més que no sabien que tindrien quan es van fer els pressupostos de 2016. Principalment aquest superàvit ve d’1 milió d’euros d’un deute de la Generalitat que fa temps que havia de pagar a l’Ajuntament i ho va fer l’any passat. D’altra banda també han augmentat els ingressos de l’IBI en 740.000 euros (degut a la regularització, principalment de moltes piscines de Corbera) i un augment de 483.000 euros més del previst en l’impost de plusvàlues. Això ha fet que l’Ajuntament hagi pogut modificar el pressupost pel 2017, aprovat inicialment fa només 2 mesos. Segons les explicacions del regido Ramon Gabarron, 1,2 milions del superàvit aniran destinats al romanent de tresoreria, que permetrà fer un pagament doble del deute de l’Ajuntament i el què permetria eixugar abans el deute. D’altra banda 1,4 milions d’euros aniran destinats a reserves, per despeses que poden sorgir aquest 2017, com són el pagament a proveïdors, la sentència amb l’empresa Scrinser per les obres de Ca n’Armengol i un litigi amb Hisenda sobre uns conceptes d’IVA. Aleshores el plantejament econòmic per sufragar els 6 milions d’euros d’inversions del PAM ha canviat, especialment ja que les partides que es volien finançar amb el refinançament, finalment es farà mitjançant fons propis. Així doncs es demana un augment del crèdit «subvencionat» amb la Diputació de Barcelona, mitjançant el Banc Sabadell fins a 1,5 milions d’euros (fins ara era 1 milió d’euros) cada anys durant el 2017, 2018 i 2019.

Des de la CUP vam manifestar el nostre posicionament contrari i amb molts dubtes sobre la situació que volia emprendre l’Ajuntament. En primer lloc i després de preguntes de l’oposició, van contestar que el superàvit era esperat i (bona part confirmat) des del mes de juny, per tant no entenem que quan es van aprovar els pressupostos el desembre passat, no es plantegés cap inversió del PAM. També ens sobta i denunciem, com a mínim la falta de transparència, que al ple del mes de gener, van assegurar que estaven negociant el refinançament amb els bancs quan ja s’havien que segurament no s’hauria de fer. I ara, ens trobem amb un augment de la despesa del deute d’enguany, que no sabem si té alguna cosa a veure amb aquestes negociacions o no. A més, tot això ha d’anar acompanya d’un nou pla financer, amb unes condicions que encara desconeixem. I és per això que el nostre vot, va tornar a ser rotundament contrari. En primer lloc per incloure les obres d’un PAM, que ja hem manifestat que nosaltres no defensem en absolut. En segon lloc, ja que denunciem la falta de transparència davant d’un tema tant cabdal com és l’endeutament i la situació econòmica futura de l’Ajuntament. I en tercer lloc, ja que ens amoïna la falta de planificació d’aquest govern i els continus canvis d’orientació en la seva política.

Corbera s’adhereix a la xarxa de municipis LGBTI

El punt 7 era la moció d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum. Aquesta moció va ser aprovada amb els vots a favor de ERC, PdeCat, CUP, ICV, les abstencions del PSC i GIU i el vot contrari del PP. Des de la CUP malgrat votar-hi a favor, vam argumentar que creiem que el pacte amb l’estat és una via totalment morta i que ja l’hem explorat moltes vegades sense cap mena de resposta a canvi. Per tant que ens hauríem de centrar directament amb el referèndum unilateral de setembre i deixar-nos de demandes infructuoses.

El punt número 8 era la moció de la CUP per l’adhesió del poble a la xarxa de municipis LGBTI (Lesbianes, Gays, Bisexuals, Transexuals i Intersex). Abans de llegir la moció, des de la CUP vam recordar la trista actualitat, degut a les dues agressions homòfobes esdevingudes en les últimes hores a Berga i al barri de Sants de Barcelona. En la moció es defensava la importància d’estar en aquesta xarxa per poder començar la feina des de l’Ajuntament a nivell d’aquesta problemàtica tan poc treballada en el nostre municipi. La moció es va aprovar per unanimitat amb l’única abstenció del PP.

El banc de terres: Una eina que no és útil

La següent moció presentada per la CUP va ser la creació d’un banc de terres a Corbera, amb la intenció d’acostar les persones que tenen terres conreables i que no les utilitzen amb aquelles que volen treballar la terra. La intenció d’un banc de terres és diversa, des de la recuperació del sector primari, la defensa del medi ambient o la possibilitat de crear llocs de treball o que gent a l’atur pugui tenir una font de subsistència directa. L’equip de govern hi va votar en contra i va defensar la negativa el regidor de Desenvolupament Econòmic, Jordi Anducas, qui un cop més va fer una defensa de la seva particular manera consumista d’entendre la vida. En la seva exposició va dir que  actualment a Corbera hi ha 152 hectàrees qualificades com a agrícoles (que es redueixen a 13 propietaris), de les quals una mica menys de la meitat hi tenen conreus. Així, va assegurar que l’Ajuntament ha fet gestions amb la meitat d’ells per intentar que es pugui conrear i que també davant les demandes d’algunes persones d’aconseguir terres, l’Ajuntament els havia adreçat directament als propietaris sense fer d’intermediari. Així doncs, va assegurar que el banc de terres no considerava que fos una eina útil i que des de l’Ajuntament s’estava treballant per canviar la «forta legislació de protecció» dels usos forestals. Malgrat no hi té res a veure, bàsicament va defensar que la línia de treball era flexibilitzar aquest usos forestals per tal que s’hi poguessin desenvolupar més activitats, com són boscos verticals (tirolines), paintballs...i així donar un nou impuls al turisme. El to de l’argument va arribar a punts surrealistes quan davant d’una proposta del regidor d’ICV de comprar alguna terra erma per poder-hi establir un banc de terres, va respondre que allò seria «sovietitzar» la política municipal.

Murals sí, però sense signar-los

Finalment en l’apartat de precs i preguntes, des de la CUP en vam fer unes quantes. En primer lloc vam preguntar com estava la situació dels habitatges buits en mans d’entitats bancàries. Actualment s’han enviat noves multes coercitives (moltes d’elles en al·legacions) i s’està fent una nova ronda per veure si aquests habitatges han estat destinats a lloguer. També es va preguntar per la moció aprovada pel ple de fa més d’un any de l’adhesió de Corbera a la Taula per la Qualitat de l’Aire del Baix Llobregat. Malgrat vam saber per la premsa que aquesta taula s’havia reunit i havia reclamat a la Diputació un pla de qualitat de l’aire pels municipis, des de Corbera es segueix sense fer cas de la moció i per tant sense participar-hi. Finalment vam fer una pregunta sobre el mural que ha de cloure les 2es jornades feministes de Corbera. Des de la CUP i el col·lectiu feminista Figa-Flors, es va presentar el permís per fer aquest mural al mur de sota de l’Escola Bressol el Petit Corb, de titularitat municipal. La nostra sorpresa va ser, que es deixava fer el mural, però que no podia anar signat per cap entitat o partit polític. Al ple vam preguntar el perquè d’aquesta decisió que ens sembla un greu atac a la llibertat d’expressió i un clar abús de poder, ja que no hi ha cap normativa que hi digui que un col·lectiu o entitat no pugui signar un mural. La resposta a la pregunta a més, encara va ser més indignant, ja que l’alcaldessa Montserrat Febrero va assegurar que ho havien parlat entre l’equip de govern i havien decidit no deixar signar el mural. Davant les reiterades preguntes del perquè, la resposta únicament va ser perquè així ho havien decidit.