Conflictes amb la concessió

Des de l’entrada en vigor del contracte amb Sorea, l’any 1989 els conflictes d’interessos no han parat de sorgir. A l’inici del contracte, Corbera era un poble de 4.500 habitants, on encara no hi havia hagut l’expansió urbanística massiva i dispersa i on tota l’aigua que es consumia procedia de pous propis. Al llarg dels anys tot això va anar canviant i degut a l’orografia del municipi s’ha anat configurant una xarxa d’abastament àmplia i complexa, on per exemple, la despesa en energia elèctrica dels diferents bombaments puja a més de 150.000 euros anuals. Tots aquests canvis s’han vist afectats directament al servei d’abastament i això lligat a la manca de control del servei (tot i que al contracte ja especificava que hi hauria d’haver una taula de seguiment que mai s’ha constituït). Això ha repercutit negativament a dos punts clau, com són la inversió en infraestructures i les tarifes. Pel què fa a la inversió, s’ha de dir que aquesta ha estat mínima en els 30 anys de duració del contracte i sempre a càrrec de tàrifa. Tant dramàtica és la situació que el 2018, el rendiment de la xarxa es troba en el 53%, el què vol dir que per cada litre d’aigua que surt de l’aixeta de casa, n’hi ha un altre que es perd pel camí, amb les conseqüències ecològiques i econòmiques que d’això se’n desprèn. En aquest sentit, dos dels punts que s’han començat a treballar i aplicar han estat les inversions a través del pressupost municipal i un control de fraus dels comptadors individuals. Pel què fa a les tarifes,  només des del 2012 (any d’integració a l’AMB) l’augment ha estat de més del 60%, fent que el preu de l’aigua bàsic que paguem a Corbera sigui el més alt de Catalunya arribant als 3,272 euros per metre cúbic. Tot i que des de la CUP considerem que l’abastament d’aigua a Corbera és un servei car per la situació orogràfica i urbanística, considerem que hi ha alguns aspectes de les tarifes que no són clars i que s’han de revisar. Actualment, s’està fent un estudi detallat de les tarifes, ja que durant tots aquests anys de governs socialistes mai s’ha fet.

Subministrament propi

Finalment, un altre dels aspectes que fa augmentar les tarifes és la compra del 98% de l’aigua que consumim a l’empresa, ara pública, ATLL. Com ja s’ha comentat, anteriorment Corbera s’abastia el 100% de pous propis, principalment de la Cubeta de Sant Andreu, un aqüífer del riu Llobregat on hi teníem dos pous. Aquest aqüífer es va contaminar l’any 1994 i Corbera va decidir tancar aquests pous. Actualment però els índexs de contaminació han disminuït considerablement i  l’aigua de la Cubeta es troba en un estat que pot ser consumida, com ho fan alguns municipis com Castellbisbal o Sant Andreu de la Barca. Actualment s’està treballant per poder perforar nous pous (ja que els antics van ser tapats per la construcción de l’autovia) i poder estudiar el subministrament d’aigua directa, el què podría fer que deixéssim de dependre de la compra d’aigua en exclusiva.  

Per què la municipalització?

Amb tot això, des de la CUP creiem que un dret bàsic com el subministrament de l’aigua potable ha d’estar gestionat públicament. Això permetrà una sèrie de millores en el servei, començant per l’eliminació dels interessos econòmics en la seva gestió. Quan un servei és públic primen els criteris d’eficiència social, ambiental i econòmica i els possibles beneficis del servei van a parar a millorar la xarxa o a una tarificació progressiva i social. L’opció de l’anterior equip de govern era la integració a l’empresa mixta de l’AMB. Aquesta opció nosaltres la descartem. En primer lloc, ja que aquesta empresa només té un 15% de capital públic, el 85% restant està en mans de Agbar (matriu de Sorea) i de la Caixa. En segon lloc, ja que aquesta empresa està sota un procediment judicial que pot acabar amb la seva dissolució. I finalment, ja que creiem que necessitem tenir el control directe de la gestió i tot i que sí que veiem interessant la mancomunitat d’alguns serveis, pensem que la gestió ha de ser directa, transparent i democrática, on tant la població, com la plantilla que hi treballa, puguem decidir conjuntament el desenvolupament d’aquest servei.